Mal senyal

03.03.2016 | 08:54

Un motiu d'orgull de l'excursionisme català és haver creat la senyalització dels camins humils, a les muntanyes. Més enllà del paper imprès, i encara per inventar-se el GPS, a principis del segle XX, els indicadors de camins a les cruïlles perdedores eren tota una garantia. El Centre Excursionista de Catalunya va fer un treball excel·lent, ben recollit per la Mancomunitat de Catalunya: el 1919 ja s'instal·len els primers indicadors, construïts en ferro, amb noms i sagetes. Ja a l'actual plenitud de la motorització els senyals indicadors han entrat a formar part de la seguretat viària i de la comoditat general.

Però sempre hi haurà una falla, una imprecisió, una absència. Aquest és el cas d'una falta de senyalització per arribar al monestir romànic de Sant Miquel de Fluvià. Parlem d'un monument excepcional. Joan Badía i Homs, en el seu llibre L'arquitectura medieval de l'Empordà, dedica un extens capítol al monestir de Sant Miquel de Fluvià i n'extractem unes dades: el dia 14 d'octubre de 1066 va ser consagrada l'església. En aquella data històrica va presidir la cerimònia l'abat Oliba, abat de Cuixà i bisbe de Vic, qui ja havia estat aquí 20 anys abans amb motiu de marcar i consagrar l'espai destinat al monestir. En aquell segle XI el monestir de Sant Miquel de Fluvià va dependre de Sant Miquel de Cuixà, i al segle XVII va passar a ser dependència del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona. El temple, de dimensions molt considerables, té tres naus amb columnes i setze capitells esculpits artísticament. L'absis i dues absidioles són de gran presència. El campanar és de planta quadrada, amb tres pisos d'obertures, i a la part superior té un afegit que és una fortificació amb merlets; aquesta crescuda del campanar li dóna una certa singularitat perquè de lluny sembla una fortalesa autèntica. Recentment s'ha recuperat parcialment el claustre del mateix monestir i ara es pot apreciar d'ell un venerable vestigi i una fervorosa memòria del que havia sigut.

El citat Joan Badia i Homs conclou així el seu docte relat: «Sant Miquel de Fluvià és un dels monuments més bells, més elegants i més notables de l'Empordà». Una altra fita de referència: la República del 1931 va declarar el monestir «Monument Nacional».

Les paraules i estimacions mai no poden suplir les visites en directe. Aquí és quan ve la conveniència i necessitat de la deguda senyalització dels llocs que cal visitar per conèixer i estimar. Com havia fet la Mancomunitat de Catalunya amb els humils senders de muntanya. En aquests casos de greus mancances el ciutadà de la majoria silenciosa desconeix qui s'ha de responsabilitzar de la qüestió, perquè hi ha una graellada d'administracions públiques, amb competències laberíntiques, que ningú sap a qui adreçar la denúncia o el prec. I també, per altra part, deu existir alguna associació que proclama amistat amb el romànic, però no es nota.

El poble de Sant Miquel de Fluvià està en vigílies de commemorar els 950 anys de la consagració del seu monestir. La joiosa celebració que ja es prepara seria un bon motiu perquè -qui sigui- instal·li ja a les carreteres d'accés les merescudes senyalitzacions. Per abandó, deixadesa, o com s'hagi de dir, la falta d'indicadors per accedir al monestir de Sant Miquel de Fluvià pot ser un mal senyal: qui sap quants d'altres monuments pateixen aquesta mateixa necessitat, quan molt enfeinades o molt distretes deuen estar les respectives autoritats competents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema