La gent és crèdula, i els periodistes també ho solen ser, i sovint donen notícies sobre certs aliments-miracle que, naturalment, canvien segons la moda. Fa un temps, per exemple, les baies de gogi i ara la chia. Els aliments miraculosos o «superaliments», o «aliments-Lourdes», com en dic jo, s'han convertit en la base d'un fecund camp de recerca científica, que sovint, com tot el relacionat amb la dietètica, ens fa adonar que qui no té feina el gat pentina, com fa la dita popular. No hi ha un sol mes, i a vegades ni un sol dia, en el qual no es publiquin nous estudis que analitzen les seves propietats i efectes sobre la nostra salut, amb resultats que a vegades diuen el contrari del que s'ha extret d'un estudi anterior.

Les seves conclusions són tan variades com contradictòries: primer criminalitzen el peix blau i l'oli d'oliva, després troben que són la panacea de tots els mals; després malparlen de la mantega fins a assegurar-nos que la margarina és molt pitjor, i així successivament. Mentrestant, els fantasmes de la «dieta mediterrània» -la dieta fantasma, ja que no existeix-, fan bullir l'olla.

Els àcids grassos Omega-3 són, actualment, un dels ingredients més publicitats en tota classe de productes: de la llet als ous, passant per les conserves de peix. Es troben de forma natural en el peix blau, en el crill o plàncton (l'última moda en aquesta matèria) i altres aliments com les nous i, són un d'aquests «superaliments» que més investigacions alimentàries ha protagonitzat, a causa de la preocupació pel colesterol. D'ells s'ha arribat a afirmar, amb aparentment sòlids arguments, que són beneficiosos per a la memòria i que prevenen diverses malalties, fins que no representen cap tipus d'avantatge però també que, presos en excés, poden arribar a ser perjudicials, per exemple, per al càncer de pròstata. Però, llavors, quina és la veritat? Es tracta d'un altre mite de l'alimen?tació miraculosa? És necessari atipar-nos de peix i nous, o prendre suplements que contenen Omega3 per a les orelles? Ens hem d'afartar d'espirulina, de chia o de batuts verds?

Si atenem a la magnitud dels estudis, la resposta és de moment «depèn»: segons l'estat de salut de cada persona i de la quantitat de peix blau o suplements que es consumeixin. Així, l'excés d'aquests suplements podria arribar a ser perjudicial per als diabètics, o si més no, no tindria cap benefici, mentre que no disminuiria el risc de morir per qualsevol tipus d'atac cardiovascular. I res indica que els àcids grassos Omega-3 redueixin el risc de contraure algun tipus de càncer, malgrat tot el que s'ha dit.

Així doncs, els seus suposats beneficis per al cor són un mite, segons els resultats del megaestudi Effects of Omega-3 Fatty Acids on Cancer Risk publicat al Journal of the American Medical Association (JAMA). Aquesta mateixa investigació també tira per terra una altra de les creences sobre aquests suplements: no ajuden a no contraure el càncer.