Bé, Club Bàsquet Salt, bé pel premi Tres de Març. És merescut -com també ho són els guardons concedits a d'altres premiats?-, perquè la feina que feu no té preu. Un pare -o una mare- mai no us podrà pagar prou l'alegria i l'orgull que experimenta en veure com el fill -o filla?- encistella la pilota, o fa una bona passada o arriba a casa content com un gínjol perquè s'ho ha passat molt bé, el dissabte al matí, amb els seus companys d'equip. I una mare -o un pare- tampoc no us podrà reemborsar mai les dosis de paciència i d'esforç que els responsables dels equips de base consumiu diàriament per fer possible que els petits i els no tan petits tinguin l'oportunitat de practicar un esport tan fantàstic.

Diguin el que diguin, ho esteu fent molt bé, es guanyi o es perdi; es jugui bé o es jugui malament; plogui o nevi; faci fred o calor. Per a les petites -i els petits- l'esport és una lliçó de vida: en un equip aprenen que els reptes són més fàcils si es comparteixen; descobreixen que, en companyia dels altres, poden arribar més lluny en aquest món. Per als grans, el bàsquet dels menuts també constitueix un bon aprenentatge: a les mares -i pares- els toca acceptar que potser el seu fill -o filla- no és ni el més alt, ni el més ràpid, ni el millor. A través de l'esport, petits i -sobretot- grans aprenen a encaixar derrotes amb dignitat i a celebrar victòries amb respecte.

En el cas concret del bàsquet, i de Salt, pares, mares, fills i filles descobreixen que hi ha persones disposades a sacrificar temps lliure, a gestionar problemes i a assumir maldecaps amb l'únic objectiu que els nap-bufs de casa s'ho passin bé mentre entenen, cistella rere cistella, que més enllà d'ells hi ha vida al planeta.

Si algú us diu alguna vegada que no ho feu bé, no li feu cas perquè segur que no en té ni idea -i de bàsquet encara menys-. Continueu com fins ara (ja fa una bona colla d'anys que hi sou), preparats per saltar a la pista amb ganes de menjar-vos el món, a punt per saltar ben alt, disposats a ajudar una bona colla de canalla a fer la cistella de la seva vida. Som-hi, Salt, a la victòria verd-i-negra.