En la vida cultural de la nostra ciutat el canvi de segle del XIX al XX es fa notar amb un notable impuls de renovament. Una nova generació considera caduca i desfasada l'activitat cultural que havia caracteritzat les darreres dècades del segle XIX i promou una profunda renovació més pròpia del nou segle que s'inicia. D'aquells primers anys són un bon nombre de revistes en les planes de les quals es poden comprovar les noves ideologies i els nous mètodes de treball. Amb els títols de Vida, L'Enderroch, Lectura, Cultura, Armonia... es mostra no només un contingut molt revelador de les noves tendències, sí que també una nova forma d'expressió, un llenguatge més acurat, la utilització gairebé unànime de la nostra llengua i també una presentació tipogràfica de gran qualitat. Lamentablement són totes elles publicacions que tindran una curta vida, no per falta d'entusiasme i de dedicació dels seus promotors, sinó pel que tantes vegades ha afectat les activitats culturals. La qüestió econòmica que tot ho condiciona.

Fruit d'aquell esperit renovador i d'aquelles nobles inquietuds fou la fundació de l'entitat cultural que amb el nom d'Athenea iniciava una gran obra que havia de deixar un important solc en la vida cultural gironina. La nova entitat tingué la seva seu en un edifici dissenyat per l'arquitecte Rafel Masó, el qual també cuidà la decoració interior. Presidia l'entitat l'historiador Francesc Monsalvatge; n'era vice-president mossèn Josep Pou i Batlle, destacat home de lletres; conservador Joaquim Pla Cargol, editor i publicista, secretari Joan Viñas i Comas, que anys més tard publicaria les Memòries d'un gironí, llibre on descriu amb gran vivacitat la Girona de les darreries del segle XIX i inicis del nou segle. Foren vocals de l'expressada junta Antoni Juncà, l'inspirat escriptor Xavier Monsalvatge, i el jove arquitecte Rafel Masó, que ja destacava, deixant intuir el que la seva obra havia de representar en l'arquitectura gironina.

Des del primer moment la naixent entitat desenvolupà una gran activitat. Exposicions d'art, amb la participació de reconeguts professionals i de joves valors que s'anaven donant a conèixer. Conferències, concerts, exhibicions rítmiques... En l'exposició inaugural es presentaren vuit-centes trenta obres. L'exposició s'inaugurà amb un concert, a càrrec dels ben coneguts intèrprets locals Saló, Sobrequés, Jaumandreu i Carbonell. I es clausurà la mateixa exposició amb una conferència de Joan Llongueras i l'exhibició de gimnàstica rítmica a càrrec d'alumnes del mateix mestre Llongueras i de l'"Eschola Puerorum" de Girona. Per les Fires d'aquell mateix any es presentà una Exposició d'Art japonès, a càrrec de Francisco Farriols, de Begur. Personatge que havia ocupat diversos càrrecs consulars al Japó.

En la programació de l'any 1914 destacà una exposició d'art antic, amb obres facilitades per particulars, el Bisbat i la parròquia de Sant Feliu. Exposició que anà a?com?panyada d'una conferència de Mossèn Josep Gudiol, conservador del Museu Episcopal de Vic. També fou notable l'exposició d'obra pictòrica de Mela Mutermilch, l'artista polonesa que sojornà un temps a Girona, captant aspectes de la ciutat en la seva original producció artística.

En les activitats de l'any 1915 fou molt visitada i comentada l'exposició de projectes i procés de l'obra del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Tingueren un gran ressò les vetllades na?dalenques i de cap d'any, dedicades espe?cialment a la mainada. La celebració na?dalenca de l'any 1915 comptà amb unes funcions de titelles, obra d'artistes gironins.

He pogut consultar una col·lecció de programes de les activitats d'Athenea, dels anys 1913 al 1917. A més del seu contingut, aquells impresos destaquen per la seva acurada presentació. S'hi descobreix la sensibilitat de l'arquitecte Rafel Masó i la professionalitat del seu germà Joan.

Resulta exemplar l'activitat que durant aquell, massa breu, període desenvolupà l'entitat que amb el nom d'Athenea es proposava despertar i incentivar la sensibilitat dels gironins. Però, com tantes empreses de caràcter cultural, la problemàtica econòmica truncà el seu futur.

Desapareguda l'entitat cultural l'edifici del carrer d'Anselm Clavé que havia estat la seva seu, va acollir l'Escola Normal masculina. Mentre que el sector del mateix immoble, amb entrada per la Gran Via Jaume I, que estava previst per ubicar-hi la fallida Escola de Formació professional, va ser ocupat per la Normal femenina. L'any 1914 s'havia creat una Normal del Magisteri masculina i una de femenina a cada província de l'Estat. Les de Girona funcionaren en instal·lacions provisionals i en males condicions fins que pogueren disposar dels esmentats locals, el que havia deixat lliure Athenea, i el de la nonada Escola professional.

L'espaiosa sala de conferències i exposicions d'Athenea, es mantingué sense modificacions en temps de la Normal. S'utilitzà com a aula de l'assignatura de Música, i s'hi celebraren sessions acadèmiques i festives per la diada de Sant Tomàs, patró del estudiants. Quan s'enderrocà aquell edifici es conservà una part del plafó de ceràmica que ornava la façana, i es col·locà en l'interior de la Fontana d'Or, quan aquest edifici fou magníficament restaurat. Petit homenatge a Rafel Masó, i recordatori d'una de les seves obres que no han sobreviscut a la cruel acció de la piqueta destructora.

L'any 1922 sorgeix una altra entitat cultural, amb el nom d'Ateneu de Girona. Instal·lat provisionalment en el local de la Cambra de Comerç, posteriorment a Can Norat de la Rambla, i finalment en el pis principal de la casa número 6 del carrer Carreras Peralta. En foren promotors el professor Cassià Costal, l'inspector d'Ensenyament Josep Junquera, l'editor i escriptor Joaquim Pla Cargol i el notable escriptor Carles Rahola, el qual quan es constituí la Junta directiva fou elegit president.

Una densa programació marca l'activitat de l'Ateneu. Ocuparen la seva tribuna de conferenciant les més destacades personalitats del claustre universitari de Barcelona i de l'àmbit cultural de Catalunya. En la programació de l'Ateneu hi figuren els noms il·lustres de Bosch Gimpera, Ser?ra Hünter, San Miguel de la Cámara, August Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Estelrich, Nicolau d'Olwer, Tomàs Garcés, Rovira i Virgili, Santiago Rusiñol, Agustí Calvet, Givanel i Mas, Telesforo Aranzadi.

En el local de l'Ateneu s'hi organitzaren exposicions de pintura i d'escultura. I també l'exposició-concurs de roses, en la qual participà el senyor Pere Dot, el qual havia donat nom a un magnífic exemplar floral.

La vida de l'Ateneu fou més llarga que la d'Athenea. Però s'estroncà amb el desastre del trenta-sis. I després de la guerra ja no hi hagué possibilitat de represa.

En aquells anys del primer terç del segle XX hi hagué també a la nostra ciutat una gran activitat musical, fomentada i animada per l'Associació de Música. Com també pel professor Tomàs Sobrequés, destacat violoncel·lista i promotor musical, molt ben relacionat amb Pau Casals, a qui portà en diverses actuacions a Girona. Sobrequés fou també editor i ànima de la revista musical Scherzando, que es publicà des del 1906 fins al 1935.