Segur que han sentit parlar de les caixes de ressonància a internet. Negar-los el ressò seria tant com no admetre la tendència a seleccionar notícies o anàlisis ideològicament afins per part dels lectors, i que s'accentua en societats polaritzades com és l'espanyola. Es tracta de el peix que es mossega la cua. Les audiències tendeixen, en general, a buscar les notícies que confirmen el que ja creuen i, al seu torn, fomenten xarxes amb idees afins que divulguen unes fonts comunes acceptades com a part de la veritat. Aquestes caixes de ressonància o cambres de ressò permeten amplificar sense obstrucció creences que es veuen reforçades al transmetre's reiteradament dins d'un mateix espai virtual tancat que serveix, a més, per mantenir a ratlla els punts de vista oposats.

Les xarxes socials exemplifiquen en l'actualitat aquest fenomen selectiu de la informació, on les interaccions en línia multipliquen el biaix fins al punt que, per exemple, l'espai Facebook d'un usuari difon de manera exclusiva la informació en la qual creu i la dels que estan d'acord en els seus plantejaments. Quan es tracta d'informació falsa, no suficientment contrastada i que únicament es referma en la creença de cadascú, resulta doblement perillós. En aquest sentit i com succeeix diàriament, internet s'ha convertit en un procel·lós mar de respostes socials ingènues arran de qualsevol "veritat" difosa per qualsevol individu amb capacitat per estendre una notícia falsa. Les idees, sense ser especialment sòlides, reboten d'un costat a un altre com les pilotes de so de John Cage.

No tothom està d'acord, però, que la hipòtesi de les ressonàncies sigui alguna cosa per la qual calgui preocupar-se excepcionalment. Ana S. Cardenal, investigadora principal del projecte Opinionet, creu, segons ha publicat a Politikon, que les tesis més esteses sobre les cambres de ressò parteixen de supòsits discutibles. D'assumir, en primer lloc, que els éssers humans tenen preferència per les informacions afins. Cardenal sosté que hi ha estudis realitzats als anys seixanta per "eminents psicòlegs" que mantenen precisament el contrari i que no es van trobar proves concloents que demostressin la preferència dels individus per la informació que reforça les seves tendències. I que també hi ha constància, per estudis més actuals, que en determinades circumstàncies aquests individus prefereixen exposar-se a punts de vista diferents. En casos, sense anar més lluny, en què la informació és important per prendre una decisió correcta o bé per rebatre els arguments del contrari coneixent-los abans com cal. Segons la professora Cardenal, sentim ?menys rebuig cap a la informació diferent que inclinació a la informació afí, cosa que resulta fins i tot contradictòria amb la mateixa condició humana o els conceptes que fins al moment s'han establert sobre ella.

La investigadora d'Opinionet es pregunta, a més, si en el cas que així fos, és a dir que hi hagués una preferència per les notícies i els mitjans afins, seria aquesta tendència suficient per compensar l'esforç en vigilància que suposaria seleccionar només la bona informació. Ella i alguns escèptics opinen que no. Per exposar-se a missatges afins l'individu requereix, segons remarca, un nivell de coneixement que la majoria no té. Les tecnologies digitals, en contra del que molts altres teòrics mantenen, arrosseguen precisament cap a una major diversitat en la informació, sosté Cardenal.

Caldria, en últim cas, saber distingir entre diversitat i categoria de la informació. Per poder discernir-ho només cal tenir un esperit crític i ben format i enfrontar-se a la selecció de les xarxes socials. Preneu-vos la molèstia de fer-ho i veureu cap a on us porten, si a un terreny abonat pel judici i el rigor, o a un altre especialment movedís en què prolifera l'exposició afí i certament tendenciosa on, depenent del biaix, tot just es troben punts de vista oposats per facilitar el contrast de la notícia. L'acceptació d'una sola "veritat" arriba en moltes ocasions a ser proverbial.