El 22 de febrer, ERC va nomenar Ricard Calvo, número 2 de la candidatura municipal d'aquest partit a Girona, director general de la Conselleria de Treball (i unes quantes coses més), amb un sou anual de 80.500 euros. Pels mateixos dies, ERC, amb Ricard Calvo de regidor, qüestionava que Albert Ballesta, alcalde de la ciutat, proposés retribuir la dedicació exclusiva a l'alcaldia amb 73.000 euros. L'anterior alcalde, Carles Puigdemont, entre una cosa i l'altre, percebia a l'any més de 90.000 euros, compatibilitzant l'alcaldia amb la seva vocació de diputat català.

Costa creure que Calvo i els seus companys pensin que té més responsabilitat i necessita més dedicació la direcció general d'una conselleria autonòmica menor que l'alcaldia de Girona. Ni tampoc, per exemple, la direcció del Servei de Meteorologia de Catalunya o la gerència del Trueta, que en cobra 89.964. De fet, la primera estructura d'Estat que creà, ja fa anys, la Generalitat, és la dels sous dels polítics: majors que els de l'Estat.

La trajectòria d'ERC és nítida. Un partit que ha tocat poc poder fins fa poc, però, quan ho ha fet, ha tingut una veritable falera per apujar-se els sous. Com a la Diputació de Girona quan ostentà la presidència.

Es cert que el responsable de la mala imatge de l'Ajuntament és Carles Puigdemont, que muntà de la pitjor manera la seva successió, debilitant la institució i el seu successor. Però, al ridícul s'hi van apuntar amb rapidesa C's, pactant i despactant a velocitat de vertigen, i ERC, espantant-se quan li tocava optar a l'alcaldia i, sobretot, fent aquesta demagògia mesquina, cínica i pocavergonya: la dels sous.

Qualque dubte sobre ERC, el dissipà Tardà expectorant des de la Tribuna del Congrés, amb la petulància de voler parlar, l'insensat, en nom dels catalans. O el ximplet que cridà visca Catalunya lliure, precisat per Rivera: lliure de corrupció.