A sobre de tots els tribunals italians es pot llegir: "La llei és igual per a tothom". A Espanya la llei no és igual per a tothom. El negacionista Rajoy ha obligat jutges i fiscals a fer la política que ell no podia, no sabia i no volia fer. Quan s'han negat no ha dubtat a expulsar jutges i fiscals que creien en l'Estat de dret. No ha pogut fer-ho amb tots. A Palma de Mallorca s'ha trobat amb jutges que no feien cas a les ordres de l'advocat de l'Estat, és a dir del representant del PP a la justícia, i han seguit endavant amb el judici borbònic. No hi és el borbó que més mereix ser jutjat per corrupció, el borbó que ha acumulat tants milers de milions que la "intocable" Constitució va ser modificada correcuita per donar-li immunitat. Ja voldria la pepera fallera Rita Barberà, amb tot el seu equip municipal a la presó de València, tenir la immunitat neoconstitucional del rei elefant Joan Carles! El negacionista Rajoy ha fet el que ha pogut, ara que no té majoria ni hauria de seguir al govern dos mesos després de perdre la majoria, immunitzant santa Rita a la diputació permanent del senat, on els jutges no la poden posar a la presó encara que hi hagi eleccions. La infanta Cristina tampoc té immunitat, tot i que es queixa al seu judici que actuava d'acord amb la Casa Reial. Sona a veritat, però no té la impunitat paternal a posteriori del papà rei per robar. El judici té una relativa exemplaritat que serà real si realment ella acaba a la presó amb una reial condemna.

El dèspota Franco odiava tant els jutges que seguien la llei i no les seves ordres que va crear el Tribunal de Orden Público perquè condemnés els que demanaven lliber?tat com Néstor Luján, director de la revista del meu pare Destino, o ajusticiés indepen?dentistes, anarquistes i comunistes que li feien nosa. La democràcia simplement ha canviat el nom a Audiència Nacional i ?seguim amb una justícia paral·lela. A sobre tenim un segon Tribunal de Orden Público, anomenat Tribunal Constitucional, on jutges del PP i PSOE actuen com a tercera cambra no electe per sobre del Congrés i del Senat. La barbaritat més gran ha estat el seu cop d'Estat de 2010 enderrocant l'Estatut. Una llei refrendada no es toca en cap demo?crà?cia. Els mateixos polítics que fan de jutge o jutges que fan política no s'han atrevit a tocar els referèndums sobre l'OTAN o la Unió Europea. No s'atreveixen contra americans o europeus, però els valents jutges a dit creien poder fer el que volien contra els ca?talans. I així estem a sis anys de la revolta catalana amb la política paralitzada a Madrid. Tant que reien de la dificultat de pactar govern a Catalunya, i els espanyolistes són incapaços de governar a Madrid per no saber donar resposta als catalans.

El Tribunal Constitucional cada dia s'assembla més al Tribunal de Orden Público. El funcionari en funcions Rajoy vol obligar-lo a criminalitzar polítics catalans. Nou greu error si posa a la presó a la presidenta del Parlament Carme Forcadell per fer la seva feina. Els tribunals no poden fer de censors del que parlen els diputats lliurement. Vichy va acabar molt malament per als polítics, però els jutges van sobreviure al no fer cas a tot el que ordenaven els feixistes. Els hereus de Franco han depurat jutges que no seguien ordres com GarzónVidal, però hi ha senyals que els jutges estan farts i ja van amb peus de plom contra Catalunya. Els règims cauen i ells segueixen. La llei hauria de ser igual per a tothom. Igual per als borbons i igual per als catalans.