Sindicats extractius

06.03.2016 | 00:00

Explicava diumenge passat que l'economia té tendència a configurar monopolis i oligopolis ben connectats amb els reguladors de forma que exerceixen el seu poder, esdevenen extractius per a la resta de l'economia i acaben sent un fre al desenvolupament. Però mentre escrivia això tenia al cap les accions de la vaga del metro de Barcelona durant el Mobile World Congress i em va semblar que aquestes accions també formaven part d'una economia extractiva.
El MWC no és una fira qualsevol per a Catalunya, és l'esdeveniment que projecta més futur pel país, el vector que ens condueix cap a la nova economia digital, el cor de la nova revolució 4.0. El món ha posat la direcció de forma decidida cap a l'automatització i la robotització de l'economia, a la venda de productes i serveis per internet, a la distribució de productes des de la fàbrica a casa, guanyant amb això un augment de productivitat enorme, eliminant intermediaris. Tot plegat passa per l'economia digital que reposa en gran part en el telèfon mòbil, que serà la peça clau d'un ecosistema digital que es va creant.
Catalunya està ben posicionada en aquest tema, amb una ocupació de 88.000 persones que treballen a 12.000 empreses, el 68% de les quals s'han internacionalitzat i que facturen un volum de 13.500 milions d'euros. Els mateixos dies del congrés hem conegut que Nestlé ha decidit portar la seva seu de màrqueting digital a Barcelona, fet que crearà 70 llocs nous de treball entre enginyers, informàtics i experts en màrqueting i projectes digitals. També vam saber que la companyia coreana KT Corporation, amb 23.000 treballadors, un gegant de les telecomunicacions, posarà una oficina a Barcelona per a la venda internacional del nou dispositiu GiGaWire que proporciona Internet en banda ultraampla per la xarxa de coure existent, una mena de multiplicador de l'ADSL.
Per tant és obvi que hem posicionat bé Barcelona i el país per a la nova revolució digital, en gran part gràcies a la quantitat enorme de cursos d'enginyeria, de telecomunicacions, de programació, d'electrònica... que hi ha a les nostres universitats. Això no és cap broma, és el pa dels nostres fills el que es juga.
A la història podem observar que a cada revolució hi ha hagut col·lectius que la han frenat. Per exemple els cacics espanyols van evitar que Espanya, fora de Catalunya i el País Basc, fes la primera revolució industrial perquè la veien com un pou de conflictes ideològics; suposava la pèrdua del seu control sobre els pagesos. Així els va anar: encara no la han feta, 150 anys després. Ara veurem com molta gent es posicionarà contra l'automatització i els robots perquè roben llocs de treball a les persones, però molt més greu és veure com certs col·lectius frenen qualsevol esdeveniment per fer notar la seva força, essent indiferents a si això perjudica el nostre futur o no.
Aquests grups són sindicats gremials que només miren pels seus interessos particulars, sense voler veure el conjunt de la societat i se serveixen de la seva força en esdeveniments puntuals per assolir rendes individuals més elevades que la resta de treballadors que no tenen la mateixa força i han de competir en el món global. Durant el MWC hi va haver dos dies de vaga de metro i un d'autobusos, però qui no recorda la vaga de controladors aeris, la de personal de terra de l'aeroport del Prat, la de pilots d'avions, la de conductors de trens... fent vaga cada vegada que hi ha una sortida de vacances? Juguen en avantatge pel fet que la decisió final serà la d'un polític que és allà per pocs anys. Els que vinguin darrera ja s'ho faran amb costos de personal més elevats del que toca. L'acció d'aquests sindicats gremials és exactament igual que la de les empreses clientelars, extraient diners dels contribuents per al seu benefici personal: ens xuclen la sang.
Arribats aquí encara hi hem de posar alguns col·lectius dels que no és políticament correcte parlar: els que es beneficien de la protecció social per viure sense fer cap esforç. Per exemple el PER d'Andalusia i Extremadura suposa 5.000 euros anuals per a 300.000 beneficiaris, amb un total de 1.500 milions d'euros. De cap manera estic dient que s'ha d'eliminar la protecció social, doncs sense ella la crisi que hem patit no s'hagués pogut suportar. Del que em queixo és que per a certs col·lectius això esdevé un mode de vida, sense aspirar a res més, de la connivència de certes administracions a fer trampes per possibilitar que un munt de gent cobri sense control i pugui obtenir diners per altres camins.
Tornant a la vaga de metro de Barcelona, veig que darrere la reivindicació econòmica hi ha un menyspreu ideològic enfront la gent que visita l'esdeveniment, la gent amb corbata. És la mania que té la Colau, i darrere ella tots aquest sector social proper a Podem, que els turistes i els congressistes de nivell adquisitiu alt no són del seu grat, encara que el seu poder adquisitiu ens convingui. Aquest és el problema real, el xoc de dues visions del món, la dels que lluiten per treballar per tal d'augmentar la riquesa de la societat i la dels que volen viure de la contemplació, això sí, xuclant tant com saben del sistema, ja sigui en forma de sindicat o de qualsevol altra estructura social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema