La situació social i econòmica, amb l'elevat nombre d'aturats i els nombrosos contractes a temps parcial, amb limitació temporal i retribucions precàries i insuficients per abastir les necessitats mínimes, crea una atmosfera entre els treballadors d'inquietud, temor i desprotecció. La por de perdre la feina incrementa la insolidaritat i porta a acceptar condicions impensables en condicions normals, i que fins i tot estan al marge de les lleis (fer més hores sense cobrar-les, renunciar a vacances prèviament pactades, treballar jornada completa i estar assegurat a mitja jornada, acceptar fer de testimoni de càrrec contra un company o companya de treball per guanyar punts davant l'empresa, o negar-se a acudir com a testimoni quan és demanat per un altre treballador, signar a ulls clucs el que l'empresa demana, sense ni tan sols demanar explicacions o còpia del que se signa....).

Fa pocs dies, un treballador d'un poble proper a Girona m'explica que, tot i portar més de vint anys a l'empresa, sense previ avís ni explicacions, és cridat a l'oficina, on l'esperava l'administrador i l'assessor de l'empresa, i primer un i després l'altre li diuen: "Te'n vas al carrer", i quan l'assessor li fa entre?ga de la carta d'acomiadament, i constata la disconformitat del treballador, li diu "vigila i no em toquis els nassos perquè no trobaràs feina en tot el poble".

D'exemples n'hi ha molts, lamentablement. Vivim en una societat on la hipocresia i la despreocupació pel dolor aliè tenen carta de naturalesa, sense que hi hagi la suficient valentia, i menys solidaritat, per qüestionar i combatre eficaçment aquesta situació. I aquestes situacions tenen més incidència i presència en espais geogràfics i econòmics petits, on l'amenaça de donar males informacions sobre una persona, si és que s'atreveix a denunciar o reclamar un dret, sol donar resultat a favor de qui amenaça o coacciona. "Si reclames contra l'acomiadament, ja pots dir adéu a trobar feina a tota la comarca". "Si no presentes reclamació, d'aquí a uns mesos et tornaré a agafar, però si ho fas no trobaràs feina al poble". I això és una realitat que viuen molts i moltes treballadores.

I encara més greu: hi ha treballadors que han estat víctimes d'aquestes pràctiques mafioses i injustificables, que han patit i estan patint les conseqüències d'haver gosat reclamar els seus drets. I últimament, fins i tot, molts treballadors veuen com se'ls amenaça amb accions penals o reclamacions de suposats danys. És molt lamentable, però no s'ha de tirar la tovallola. Cal fer front a les pràctiques mafioses. La decència i l'honestedat han d'arraconar els que abusen de la bona fe i el temor dels altres.