L'article de Xavier Domènech, diputat al Congrés d'En Comú Podem, titulat «Soberanías y democracia», és una contribució més a la cerimònia de la confusió d'un dirigent del partit de les confluències i les marees.
Analitzem l'escrit pam a pam. En primer lloc, el col·lega de la morrejada amb Pablo Iglesias tergiversa el procés d'elaboració de la Constitució de 1978 quan ressalta les opinions favorables a les seves tesis i omet les contràries, com per exemple la de Jordi Solé Tura.
Per al professor d'història, els polítics de la transició no van tenir el valor d'incloure la realitat plurinacional de l'Estat i el dret a l'autodeterminació. La nova política de Podem ho vol ressuscitar?
En segon lloc, s'argumenta que les sobiranies ni es fragmenten ni es destrueixen, sinó que es reconstrueixen sobre nous principis. Una afirmació que podria fer seva Ferran Adrià amb la seves tècniques de la desconstrucció culinària.
Ara bé, la democràcia és un govern que se sustenta en el principi de la sobirania popular, i tota reconstrucció significa una destrucció prèvia de la legalitat. I si aquesta es vol canviar, doncs de cap a la reforma constitucional.
Avui per avui, l'article 1,2 de la Constitució atorga la sobirania al conjunt del poble espanyol, en lloc de fer-ho a cadascun dels pobles que integren la nació espanyola. I s'ha acabat el bròquil!
En tercer lloc, el líder d'En Comú Podem reconeix l'existència d'una crisi de democrà?cia i de sobirania popular per la imposició de la troica de polítiques de retallades «sobre els drets socials garantits per les comunitats autònomes». Quina desmemòria! Oblida que és el conseller de la Generalitat de Catalunya qui tanca Centres d'Atenció Primària, plantes d'hospital i augmenta les llistes d'espera. I es podria seguir amb la resta de les polítiques neoliberals amb què els governs d'Artur Mas han estat capdavanters en l'àmbit de l'ensenyament i dels serveis socials.
L'article acaba amb una afirmació infantil en pensar que, amb les seves propostes, «se supera la vella concepció de l'Estat nació per caminar cap a l'acceptació plena de la realitat plurinacional, que passa pe l'assumpció del dret a decidir, en un marc de sobiranies plenes i compartides».
A veure, l'Estat nació (Espanya) se supera per l'aparició d'altres Estats nació (Catalunya, País Basc...) amb una sobirania «originària» plena i compartida? És possible tot alhora?
Per tant, el dret a decidir, eufemisme per no esmentar el dret a l'autodeterminació, implica la celebració d'un referèndum sobre el model d'Estat. Carai! I quin serà el sentit del vot? Es demanarà el sí o el no, a la separació d'Espanya? Els aprenents de bruixots volen confondre els seus votants?
