Llibertats i abusos

08.03.2016 | 08:12
Llibertats i abusos

La pel·lícula Spotlight, Oscar al millor film, és bona pel que sembla ser (una sòlida i neta denúncia dels capellans pederastes) i millor pel que és, en realitat: un relat de molt bona factura sobre una manera d'exercir el periodisme que s'ha tornat inusual i desaconsellat. No oblidem que per als dos periodistes turcs del Cumhurriyet (el diari que va fundar Kemal Ataturk) empresonats per descobrir que el govern (amic) d'Erdogan enviava armes i pertrets als grups islamistes de Síria, per a aquests dos col·legues, es demana la cadena perpètua. Hi ha un moment de Spotlight en el qual el jutge pregunta al periodista: «Coneix les conseqüències de publicar aquests documents?». I el periodista li contesta: «Coneix les conseqüències de no fer-ho?»
Amb la Patriotic Act i altres lleis lliberticides aprovades amb el terrorisme com a excusa, canvies cures per generals, i és segur que el periodista curiós és convidat, de males maneres, a no ficar els nassos ni a Guantánamo, ni en les tortures als detinguts , ni en la sort de Chelsea Manning. Però tornant a l'assumpte que dóna peu a la pel·lícula (que, insisteixo, no és el seu te?ma), ara ja sabem molt més de la pederàstia. Per exemple que qualsevol negoci en el qual es pasturin menors, sol convocar el depredador sexual pel mateix que el llop apareix on hi ha bens. Diuen que un 6% dels capellans catòlics són pederastes i que una mica més dels membres d'organitzacions armades (formals o informals), són psicòpates violents. Amb el temps, hem vist desfilar davant els jutjats a pederastes de tot signe: entrena?dors, mestres i sí, capellans. Per denunciar això hi ha, entre altres coses, el periodisme.
Capellans, presentadors de la BBC o oficials de l'Exèrcit van poder perpetrar abusos sexuals, sovint contra menors, perquè mai va ser fàcil travessar les successives capes de silencis i complicitats que un sentit tèrbol de la camaraderia va anar teixint al voltant d'aquestes institucions fins a fer ina?ta?cables, que no irreprotxables. O per alguna cosa pitjor: la idea que es tractava d'un assumpte privat, intern, que no ens concernia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema