A on anem?

09.03.2016 | 07:25
A on anem?

Converses amb amics i coneguts. Algun dinar. Xerrades telefòniques. Trobades a la ciutat. Confessions de barra de bar. Alguns d'ells són emprenedors. Un d'ells sempre ha arriscat i la vida l'ha somrigut i li ha donat carbasses a parts iguals. Mala peça al teler quan veus que gent amb empenta com ells pensa a emprendre a fora, allò que creuen que no poden tirar endavant aquí. Perquè no hi ha facilitats, manquen ajuts o et posen les traves que imagines i les que no et penses. Algun petit emprenedor pensa dur l'empresa a Andorra, algun autònom voldria donar-se d'alta a França per estalviar costos i respirar un xic.
Canviar la fiscalitat dels autònoms és necessari, seria un revulsiu. La frase feta de cap a on anem, aplicada a la realitat diària. D'acord que la competència entre territoris estimula la mobilitat i l'enginy, però és que nosaltres perdem de llarg. I no sembla que els governants posin la damunt la taula les mesures adequades. Portada la situació a l'extrem, vegin com un petit país de l'est europeu, Estònia, és el que més facilitats dóna per fer empresa allà i ser gairebé súbdit estonià. S'han buscat la vida perquè ni més ni menys que el 60% dels joves han marxat a l'estranger a buscar-se la vida. Gairebé tots els seus bancs són de capital suec. La comunitat estoniana a l'estranger és més nombrosa que la de dins. I gràcies a l'ajut dels compatriotes, respiren un xic. Per evitar que una generació es vegi abocada a marxar, cal ser conscients dels problemes reals.
Cartells de pisos a la venda al barri gironí de Santa Eugènia. L'empobriment dels barris és real i la patacada de la classe mitjana-baixa és palpable. Contra això, a banda de lamentar-se o caure en el victimisme, es pot endegar una política d'inversió en barris en retrocés per reactivar un mínim l'economia. Segur que trobem un debat interessant en el Parlament a l'hora de parlar de la pobresa. Dos milions llargs de catalans són en risc de caure-hi, o ja hi són. Als ciutadans se'ns pot demanar un esforç col·lectiu, però cal que l'esforç sigui compartit, que la gent vegi que tots remem en la mateixa direcció. I sobretot, que hi ha solidaritat i redistribució de la riquesa. Just ara, quan es parla que s'activarà un impost als contractes de lloguer. Es parla d'una mitjana d'uns 160 euros el contracte. El 26% del mercat de l'habitatge a Espanya és de lloguer i aquest impost serà, segur, una nova font d'ingressos per a les autonomies. Però un nou problema per a la gent que lloga pis, i que no té possibilitats o no vol comprar un pis en propietat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema