Podem mirar un moment a l'horitzó i posar-nos a caminar? Podem deixar de relliscar sobre els llots de la pròpia incompetència? Els despropòsits a l'alcadia de Girona no aturaran una ciutat emprenedora, ben posicionada i font d'oportunitats en temps de profunda crisi i desorientació. Però estaria bé que des de l'alcaldia s'acompanyés aquest viatge simplement arromangant-se de mànigues i si cal de pantalons per posar-se a treballar. No volem protagonismes egòlatres. No ens agrada el politiqueig sectari dels partits. Uns partits amb unes sigles en vies de desaparició. Simplificar la vida al ciutadà, fer de l'administració un exemple d'eficàcia i bona gestió al servei de les persones. Res de nou no demanem. I si hi ha ocasió per al lluïment, si es troben nous projectes de consens i algú es penja una medalla, benvinguda serà. Però amb l'intent frustrat de situar a l'alcaldia Abert Ballesta l'únic que s'ha aconseguit és fer més gran la figura de Joaquim Nadal i els seus mandats de creixement i modernització expeditiva de la ciutat. La ciutat viva i de colors podria tornar a ser grisa i negra si es manté la ceguesa i la baralla partidista.
