Cartes

José Luis Lucero Piñol. GIRONA.

Això va passar fa una setmana. Acostumo a anar en cotxe a la piscina de Sant Ponç, aparco a la plaça de Sant Ponç en un lloc on sovint hi ha cotxes aparcats. El lloc no està autoritzat, però no privo la circulació, ni la sortida de cap pàrquing. Surto de la piscina al cap d'una hora. El cotxe se l'ha endut la grua.

Per retirar-lo del dipòsit cal que: A) Algú t'hi acompanyi en cotxe. B) Hi vagis en autobús (un cada hora i et deixa lluny).C) Pots anar-hi a peu. D) Tens l'opció d'un taxi.

La broma et costa 97,85 € la grua i 200 € de multa, però si pagues ràpid «només» 100 €. Total, la « jugada» et pot sortir, sense «extres», per 198,75 €. Un cotxe «mal aparcat» que no priva el pas (es pot documentar).

El 4 de març, la grua de l'Ajuntament s'ha endut un cotxe, correctament aparcat? Al pàrquing lliure del carrer I. Oliva-J. Vayreda.

He vist altres actuacions de la grua difícils d'entendre.

Em pregunto, si això no és afany recaptatori ho podria ser.

Si voleu fer calés per «pagar» el que sigui veniu al pàrquing de davant de casa i en fareu un sac, només cal aplicar el «reglament», no cal tenir sentit comú.

Sóc celíac, no milionari

Ànnia Puignau Pont. GIRONA.

Em dic Ànnia Puignau i tinc divuit anys. Fa tretze anys que sóc celíaca i des d'aquí vull agrair a tota la gent que ha anat lluitant per una major qualitat de productes.

La celiaquia és considerada una malaltia per la qual l'únic tractament que existeix és seguir una dieta sense gluten, per tant, la meva vida es basa en aquella gent que elabora productes sense gluten. He realitzat el meu treball de recerca sobre la meva malaltia i econòmicament he pogut demostrar que un celíac gasta 1.318 € més que una persona no celíaca a l'any. Són productes de luxe? No, parlem d'aliments bàsics com ara el pa. També és molt difícil menjar fora de casa, ja que pocs són els restaurants que tenen menús especials per a celíacs i encara menys els que estan exclusivament dedicats a aquesta intolerància alimentària. Per fer aquests tipus de productes s'ha d'estar molt preparat i calen moltes mesures i paciència. A conseqüència, es presenta la necessitat d'elaborar productes sense la substància en qüestió, un procediment més costós que fa elevar l'IVA dels aliments fins al 21%.

És un tema molt polèmic, per la qual cosa, molts celíacs intentem cada dia aconseguir alguna ajuda externa. Durant els anys hi ha hagut diferents esdeveniments per reivindicar aquest problema però mai avancem en l'àmbit econòmic. El que volem els celíacs és rebaixar l'IVA dels productes sense gluten o rebre alguna ajuda econòmica, ja que per a algunes famílies és molt difícil aquesta situació i molts d'ells no poden mantenir-la.

Ànims, celíacs!

Incivisme a Girona

DOLORS MASCOSO. GIRONA.

Quan passejo pels seus carrers i parcs, veig i penso: «Com t'embruten, Girona». Cagarades de gossos, escopinyades, papers, burilles de cigarrets, pixum de mascotes a moltes parets i blocs de pisos i, a la Rambla, persianes de botigues pintades de grafits. Si passem per l'estacó del tren podem veure pintades que fa temps que hi són. També al parc Central hi ha bancs i papereres pintades i herbes que fa dies que no veuen el seu jardiner.

Si anem a les nostres muntanyes a passejar pels camins, camps, rieres i boscos, trobarem deixalles com llaunes, ampolles de plàstic, paquets buits de tabac, bosses, papers, i un llarg etcètera.

Crec que la gent que l'embruta, a part de ser incívics, no deuen estimar gaire la seva ciutat i comunitat on viuen. Finalment, i per manca de pressupost, crec jo, l'Ajuntament no la neteja com caldria.

Aquesta és la meva ciutat, a la qual diuen «Girona, m'enamora».

No construir murs

Jesús Domingo Martínez. GIRONA.

La conversa del Papa amb els periodistes a l'avió de retorn del seu viatge a Mèxic oferia un aclariment sobre diverses qüestions d'actualitat que afecten l'Església i el món. En diverses ocasions va repetir que el Papa no entra en la lliça política ni es fica en el que fan els parlaments, però sí que ofereix criteris que neixen de la comprensió cristiana de la persona i de la relacions socials. En aquest sentit recordava, en abordar el problema migratori entre Mèxic i els Estats Units de construir murs, en comptes de construir ponts, no és una posició cristiana. Aquest mateix problema, potser més greu, el tenim ara entre Orient i Europa. Més a prop nostre, a Catalunya, potser també seria millor de construir ponts en comptes de murs.