Senyor Sánchez, he escoltat amb atenció el discurs i programa que presentava al Congrés i em permeto, seguint l'estela de Joan Tardà, fer-li algunes consideracions, des d'una opció d'esquerres transitòriament independentista. No va tocar un dels temes clau del retard econòmic espanyol: el sobrepoder d'oligopolis financers, mediàtics, d'infraestructures i energètics i la seva col·lusió amb la tecnopurocràcia i partitocràcia. No hi va haver ni un bri d'autocrítica per la corrupció del PSOE. Una de les poques mesures de canvi situada per C's, la desaparició de les diputacions, va caure del discurs. L'ambigüitat en polítiques econòmiques i socials fou completa i pel que fa al territori va ser ofensiu presentar com a bases d'acord una simple oferta per parlar dels incompliments de l'Estat a un Estatut autoretallat i mutilat pel TC.

Com a militant d'esquerres he quedat consternat de l'aval que ha donat a Ciutadans com a partit de canvi i progrés, quan és la refundació moderneta del PP, recuperant-ne els tics més anticatalans que superen en radicalitat el període més moderat i de més base social del PP a Catalunya, en mans de Josep Piqué. Com a militant d'esquerres lamento el doble harakiri que imposa al seu partit.

El primer als PSOE de la perifèria peninsular. La bunquerització jacobina pactada amb Rivera acabarà d'enviar a la marginalitat el PSOE de les nacionalitats perifèriques en detriment de Podem i esquerres nacionals. Les últimes eleccions en són una mostra, Podem va ser primer a Euskadi i Catalunya, segon a Balears, València Galícia, Canàries i Navarra. El PSOE, tercera força a totes excepte a Euskadi i Catalunya, on és quarta. El segon harakiri afecta el nucli dur, que en la primera fase resistirà a la Gran Castella; a la segona, el regal de l'etiqueta progressista a Rivera, li permetrà prendre-li la cartera entre les capes moderades urbanes de l'ancha Castilla, on l'apel·lació al patriotisme afavorirà el centredreta populista en detriment d'una esquerra descolorida i d'imatge caducada als ulls dels joves. Vostè, Sr. Sánchez, està al servei dels seus barons i del Sr. Rivera, i aquests dels propietaris de les portes giratòries. Els barons que van assaltar el PSOE a l'exili, en connivència amb els serveis secrets franquistes, que conxorxaren pel 23-F i que incompliren amb el tripartit de Catalunya. El meu sentiment es mou entre la pena i la ràbia, com a persona d'esquerra i responsable de la ponència d'ERC on es féu l'aposta federal al Congrés de Lleida. Les classes populars hauran perdut el principal motor de canvi que sempre ha estat Catalunya, per les reiterades traïcions del PSOE.