Un diàleg de sords

10.03.2016 | 09:30

Dos no es barallen si un no vol. Per què, doncs, les negociacions entre CiU i ERC-MES es van convertir en un diàleg de sords fins al punt d'acabar amb acusacions públiques de «demagògia» i «deslleialtat»? Fa la sensació que, en el fons, mai s'han volgut entendre. CiU ha tractat ERC com si fos la seva «sucursal» i ha donat per fet que li donaria suport pel simple fet que Junts pel Sí governa a la Generalitat. ERC, per la seva banda, ha mantingut una postura totalment inamobible, presentant una proposta pròpia de cartipàs, de la qual pràcticament no s'ha volgut moure. És molt legítim que els republicans no vulguin entrar a governar Girona tot i la insistència de CiU, si creuen que els seus models de ciutat són massa diferents. Tot i això, han passat de ser el grup clau de l'oposició, que podia condicionar el govern, a deixar de ser decisius davant d'un govern amb majoria absoluta. CiU, per la seva banda, ha buscat un soci amb qui ha tingut nombrosos enfrontaments, i no per qüestions nacionalistes: el PSC ha tret un llistat de retrets, sobretot en temes socials, a cada ple que ha pogut. Veurem si ara són capaços d'entendre's.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema