Llibres amb contrast

10.03.2016 | 10:02

El destí, la planeta i els fats sembla que s'hagin conjurat, aquests últims dies per a oferir-nos l'impacte de la coincidència de dues notícies ben contradictòries, com el blanc i el negre.

La notícia negra arriba d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà, on per falta de lectors a la seva biblioteca pública algú ha decidit tancar-la, donar un altre ús al local i tirar els llibres de la biblioteca al contenidor. Cal suposar que ho deuen haver fet al contenidor blau, és clar, que és qüestió de reciclar bé, tot donant exemple als ciutadans. Que algú amb autoritat a un poble gironí prengui un determini d'aquesta categoria pot fer pensar en aquell lament de Salvador Espriu sobre una «meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria». I també, l'extermini dels llibres de la biblioteca d'Avinyonet de Puigventós fa pensar en aquella magnífica pel·lícula Fahrenheit 451 en la qual els persseguidors dels llibres, amb un foc destructor, actuaven per uns estram?bòtics principis ideològics; bé, no és pas aquest el cas d'Avinyonet de Puigventós -hem de creure-. Més aviat s'assemblaria a una venjança d'alguns analfabets que passaven pel poble.

Per contrast, la notícia blanca és que aquests mateixos dies ha sortit el número 179 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», que publica la Diputació, dedicat a «La Mancomunitat». El llibre compleix perfectament el propòsit de destacar la gran importància que va tenir aquell període de la història de Catalunya (1914-1924) amb el detall preferent de les aportacions que hi varen fer les terres de Girona, aportacions molt notables i puntuals, ara motiu de satisfacció i orgull. Aquella Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, va posar sòlides bases a la cultura d'aquest país i una d'elles va ser la implantació de les biblioteques populars. Era missió de les biblioteques difondre la cultura entre el poble, que sempre pot quedar-ne més allunyat; per una banda es pensava en aquells futurs usuaris que posseiexen uns coneixements indispensables, bàsics i passius, i de l'altra una biblioteca s'adreçava a un tipus de públic ja més cultivat intel·lectualment, però que ?lluny de les ciutats no podia gaudir dels instruments i materials propis d'una biblioteca. És a dir, una biblioteca popular de la Mancomunitat volia arribar a tothom. Olot va tenir la primera biblioteca popular a comarques gironines, l'any 1918, seguida de la de Figueres, el 1922. Una biblioteca popular establia filials a pobles de la seva rodalia amb lots de llibres circulants, una iniciativa gestionada pels mestres dels pobles. Les bibliotecàries exercien una vertadera vocació, que la mancomunitat va recollir i dignificar creant una Escola Superior de Bibliotecàries, l'any 1915.

El concepte de cultura era clar i progressava clarament. Un dels capítols d'aquest «Quadern de la Revista de Girona» dedicat a la Mancomunitat porta per títol «Les biblioteques, temples de cultura» i en ell es poden veure imatges dels edificis que es construïen, vertaderes joies arquitectòniques de la seva època i testimonis del convenciment de les autoritats culturals. De les bibliotecàries, Eugeni d'Ors va poder fer-ne aquest elogi: «Són les futures missioneres de l'obra de la civilitat de Catalunya. Esperem que arribarem a formar un nucli femení veritablement selecte, una aristocràcia de la intel·ligència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema