Sí, ben farta. De la nostra incoherència. De dir que no som persones masclistes i després trobar normal que les nostres caps siguin jutjades pel seu físic, o fins i tot fer-ho nosaltres quan no ho fem mai amb els nostres caps. Farta de la nostra insensibilitat. De veure i sentir cada dia el drama de les persones que fugen de la guerra de Síria i que s'acumulen (sí, així de cru) a les portes d'Europa i, en canvi, desconnectar les neurones esperant la notícia de qui ha guanyat l'enèsim partit.
Sí, ben tipa. De veure faltes d'ortografia en documents públics venint de persones que no n'hauríem de fer, d'universitaris, de mestres, de metges, de periodistes. De veure escrit «rentable» (és a dir, que es pot rentar) en lloc de «rendible» (és a dir, que se'n pot treure rendiment, generalment econòmic).
Sí, més que cansada. De la nostra poca capacitat de reconèixer i agrair. De no saber apreciar quan la feina es fa ben feta. I de no agrair-la. De no reconèixer l'esforç quan hi ha sigut encara que el resultat de la feina no hagi estat reeixit. De la nostra intolerància davant dels errors. Certament ens pot saber greu, però això no justifica que ens enfadem. Ni amb nosaltres ni amb altres. L'enuig no modificarà l'equivocació. Reconèixer l'error, en canvi, ens pot servir per no tornar-lo a repetir.
Sí, n'estic farta, de tots nosaltres. M'indigno per la nostra incoherència, per la nostra insensibilitat, humana i ortogràfica, per la nostra intolerància i perquè som uns ?desagraïts. I ara que ja m'he desfogat, us convido a fundar la plataforma «n'estic farta» i que la indignació sigui el que ens faci actuar coherentment, sensiblement, agraïts i ben contents!
