Cartes

Lluís Torner i Callicó. girona.

No pretenem burxar en el tema, però hem de convenir que ha passat el que la saviesa popular diu, ja des de ben antic: Allò que té un mal començament, no sol acabar gaire bé. Aquells que, en el seu dia vàrem manifestar la nostra estranyesa, enfront d'una elecció que, no ens enganyem, es veia forçada, avui, no volem pas dir que ens n'alegrem, seria molt injust de cara a l'interessat, simplement és tracta de la manifestació, que les dites o refranys, a la curta o a la llarga, solen tenir raó.

El que sap més greu, a part del mal tràngol que li haurà tocat passar, al seu protagonista, en tenir de prendre la difícil decisió de presentar la seva dimissió, és la trista imatge que ha donat la nostra ciutat, que ha sortit retratada en tots els mitjans d'informació, per un tema un xic problemàtic, alhora que desafortunat.

Bé! Hem de pensar que la decisió del nomenament, així com la voluntat del nomenat, eren bones, tot i reconèixer que, tot plegat, era un xic estrany. És per això que, un cop passada la sorpresa inicial, vàrem desitjar sort i encert, a tots els intervinents.

No ha sigut així, però ara, deixant a part els malentesos que han sorgit, amb relació a aquest tema, i que han provocat la delicada situació, esperem que el replantejament, doni els resultats que són d'esperar; que tothom sàpiga posar-se al seu lloc, i que els gironins puguem sentir-nos satisfets del nostre Ajuntament i orgullosos de la nostra ciutat. És el nostre parer.

Passeig de

Lloret de Mar

Marc sánchez sala. Lloret.

Sóc de Lloret i visc al nucli del barri vell del poble. Com a ciutadà i lloretenc de tota la vida estimo el meu poble i em fa mal veure com últimament està degenerant la imatge del passeig Jacint Verdaguer, una zona ben cèntrica i que sempre m'ha semblat que té un encant especial, amb la seva sorra d'un color característic, les palmeres, les jardineres amb flors boniquesÉ Fins i tot encara s'hi conserva una caseta de les típiques d'abans. De fet, trobo que no li cal res més, tal com està és perfecte. Sovint pensem a fer grans projectes per millorar les coses i moltes vegades no cal res de tot això, és tan simple com procurar que cadascuna de les terrasses que hi ha compleixin la normativa d'ús de via pública per tal de respectar la imatge del lloc. N'hi ha de molt boniques però n'hi ha d'altres que no respecten res en absolut. Per això, espero que si algun governant de l'Ajuntament de Lloret llegeix aquesta simple carta recapaciti i prengui mesures, ja que estic segur que té al seu abast les eines necessàries, només cal que algú li doni una empenteta.

Agraïment al premi 3 de Març

Tomàs Aurich Bonmatí i Famiília. Premi 3 demarç de salt any 2016.

He rebut el premi 3 de març de l'any 2016, atorgat per l'Ajuntament de Salt, molt content, emocionat i amb molta joia. Us vull dir que m'han desbordat les mostres d'afecte i felicitacions i que m'he sentit tan ben acompanyat que no hauria pogut esperar mai una cosa així.

Voldria agrair el tracte rebut per part de tots els membres de l'Ajuntament de Salt amb qui he tractat, que m'han fet enorgullir com a saltenc per la seva gran professionalitat.

Agraeixo a tothom l'interès mostrat, tant per a mi com per a la meva familia, i, igual que he rebut felicitacions de tants llocs diferents, vull animar a tothom a sortir a les notícies, als diaris, sempre en coses bones i notícies positives.

Tal com va expressar el meu discurs, m'agradaria que la feina de Càritas i de Bancs dels Aliments anés a menys, perquè això voldria dir que al món hi ha menys desigualtats, però com que això és ara mateix una utopia, jo seguiré treballant per la Pau a Salt i la Pau Universal.

Molt agraït a tothom.

Rocambolesc

sergio santamaría santigosa. girona.

El projecte Rocambolesc parteix de la voluntat de Jordi Roca de recuperar el tradicional carro de postres del Celler de Can Roca, que havia desaparegut de la sala del restaurant just quan ell es va fer càrrec de la part dolça del menú. En veure el nou carro per als petits fours que havia dissenyat Andreu Carulla, els germans Roca van imaginar que resultaria divertit recórrer els carrers de Girona oferint aquests dolços de forma ambulant. La idea era estimulant, però es van trobar amb les limitacions de la normativa municipal, de manera que van optar per aparcar el carro en un local cèntric de la ciutat: així va néixer Rocambolesc.

El paràgraf anterior està copiat de la pàgina web del projecte en marxa de Jordi Roca i em sembla bé portat al que ha passat a l'Ajuntament de Girona, a compte de l'embolic monumental amb el seu ja exalcalde. Tot ha estat molt estimulant (ironia), en efecte, però les limitacions polítiques del grup municipal de Convergència han acabat amb les expectatives del fill polític de ?Puigdemont, obligat a aparcar el seu projecte fora d'un local molt cèntric de la ciutat, l'ajuntament. Tot ha estat tan inversemblant i ridícul que aquest lamentable episodi serà recordat per la seva singularitat: així va néixer Rocambolesc.