Una de les funcions de l'art, si més no des de l'època moderna, és inventar el món, és a dir, que l'artista fa de demiürg tot inventant -o creant- una nova realitat, justament a partir de la realitat -física o mental- ja existent. En pocs casos es pot aplicar aquesta asseveració -en uns moments d'art banal, repetitiu i trivialitzat-, com en Duvan, que és el contrari de tot això, i sempre ha treballa amb un rigor -i també una passió- sense fissures. Duvan crea una altra realitat, d'un art que viu, poderós, damunt la tela o el cartró -un dels seus darrers suports-; fa de demiürg creador i es reinventa. Ens proposa una nova realitat, que és allò de fonamental que demanem a l'art. A vegades crea aquesta nova realitat transformant un objecte trobat -una planxa, un gerro, una caixa de cartró...-. Ens captiva, ens emociona, és a dir, no ens deixa indiferents.

Ho podeu comprovar en una exposició antològica que presenta al Museu de la Garrotxa. Ocupa tots els espais d'aquest edifici del s. XVIII: el pati, amb uns grans mòbils, els 3 pisos -els diversos espais- i les galeries. D'entrada sorprèn el muntatge, que és una obra d'art paral·lela: cada peça està col·locada en el lloc exacte, establint un diàleg amb la superfície, el nínxol o la paret. Crec, certament, que aquesta és l'exposició de l'any, i no hauria de passar desapercebuda per ningú- encara que els artistes de la Garrotxa, en la brillant inauguració -amb l'assistència de la Cònsol General de Colòmbia, Diana Celis- brillessin per la seva absència.

Duvan és un artista colombià (nascut a Quimbaya regió del Quindío el 1954) establert des del 2008 a la Garrotxa. Viu a Besalú i té el taller a Maià de Montcal. Té, també, una galeria a Besalú i una altra al c. de la Força, a Girona, on ven no solament quadre si escultures sinó objectes, joies, samarretes, etc. És, a més un artista solidari, que ha endegat diverses iniciatives artístico-social per al seu país, Colòmbia (com ara el MAQUI, Museo de Arte de Armenia y el Quindío, 2009, amb rehabilitació d'un edifici obsolet) però també aquí. Per exemple va regalar a la ciutat de Besalú la sorprenent «Cadira per la pau» monofocal del Passegi Fluvial de Besalú, una escultura molt sorprenent en acer conten que juga amb la perspectiva.

Una recomanació: no es perdin aquesta exposició, titulada «Duvan, trencador i clàssic», que resumeix les característiques del seu art, ben diferent al que estem acostumats a veure.

Aquí, essent sempre fonamentalment el mateix, hi ha mil-i-un Duvan. Duvan ho és tot menys repetitiu, previsible, banal... Mai ens deixa de sorprendre en la seva evolució.

La seva obra resumeix la història de l'art occidental, del Renaixement a les avantguardes, del Barroc a l'expressionisme, del dadaisme i l'«objet trouvé» al post-picassisme i de Bacon al conceptualisme. De Macondo-l'exuberància tropical a Florència-l'art occidental- heus aquí el seu recorregut plàstic.

Com sovint passa -i ho dic a risc de caure en el tòpic- l'art que ens ve d'Amèrica -i això ho podem aplicar també a la literatura- és alhora, com deia Florència i Macondo: tot el que s'ha recollit de l'herència occidental i les pulsions més feréstegues, selvàtiques, barroques, fastuoses, però també més trencadores i fresques que atribuïm al nou món.