ERC, més d'un mal de panxa

12.03.2016 | 00:00
ERC, més d'un mal de panxa

ves per on: ERC-MES de Girona és menys. Amb tot a favor -són companys de viatge (cap a Ítaca), són socis a Barcelona, al Parlament i al Govern-, els garants de tan futura com utòpica «República catalana» han estat incapaços d'entrar al govern de la ciutat de Girona de l'era (fugaç) Ballesta. Poc comptaven que per allà passaven Sílvia Paneque i el PSC, disposats a investir Marta Madrenas com a la segona alcaldessa que tindrà la ciutat, després d'Anna Pagans. Dones al poder i ERC-MES a l'oposició, també amb una líder al capdavant. L'experiment afavorit per exsocialistes avesats als canvis discrecionals de jaqueta, desesperats per conservar la cadira -llegeixi's: Pies Boschs i Marines Gelis, per citar noms d'animals polítics autòctons a l'atzar- ha fet llufa a la capital més sobirana. El desballestat Ballesta, a l'últim minut, va demostrar habilitat. Madrenas, Ribas i companyia, cintura política. I Puigdemont i Iceta, que més enllà de JuntsxSí hi ha vida, que no només Kevin Spacey se sap moure bé en el castell de cartes de la política -Spacey, l'actor, encarna el polític, amb article determinat, Frank Underwood a House of cards-. ERC, amb MES, és menys a Girona. Tres anys a les galeres, a la banqueta dels suplents. S'albiren mocions i més mocions amb la cançó de l'enfadós del procés com a principal argument per intentar desestabilitzar un acord de govern que se sustenta en tot menys en la pàtria mal entesa. Hi ha vida, més enllà de la bandera i, amb bon criteri, els dos nous socis de govern ja s'han reservat el dret de divergir en les qüestions més essencialistes. Sense la discrepància raonada i raonable la política seria un avorriment, un mal concert, una pel·lícula lenta, una sèrie de televisió, ja que parlem de House of cards, menor. La sociovergència tantes vegades anunciada -i per determinats sectors, volguda- arriba en el moment, en el lloc i amb els protagonistes més inesperats. Un acord signat a contrapeu i a contracorrent, i qui sap si a contracor. Torna la política real, contra pronòstic; la que posa els estómacs a prova.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema