Des de l'arrogància i el ressentiment, l'ERC gironina -o qui l'hagi dirigit-, ha demostrat que ni es fa política ni res de bo. Perquè els polítics no hi són per agreujar problemes, sinó per resoldre'ls. Tenien l'oportunitat d'encapçalar una alternativa municipal i assolir l'alcaldia el gener passat i, des de Barcelona, els frenaren. Després, sols feren el contrari del que s'havia de fer. S'han quedat a l'oposició i amb la imatge que ells i govern són mons incomptables.
Girona ha tancat la crisi provocada per Carles Puigdemont amb un govern de coalició que garanteix una àmplia majoria al ple i a la ciutat i una sensibilitat més àmplia en temes socials i ciutadans. El PSC aporta estabilitat i, per tant, tranquil·litat al govern per confeccionar pressupostos i desenvolupar la gestió a curt i llarg termini. Austeritat en la remuneració i en el nombre de personal polític, tal i com ha estat tradicional a l'Ajuntament gironí des de 1979 fins fa pocs anys. I la garantia que no sols les qüestions municipals les decideix des de Girona i per Girona, sinó que situa els interessos de la ciutat per davant de qualsevol altra consideració. Finalment, com a partit de govern, és conscient de quina força té cadascú i, per tant, on és el punt d'equilibri. És un compromís per un xic més de tres anys. No significa cap renúncia sobre quina Girona es vol. Un debat viu a la ciutat, que es reflectirà en temes concrets de govern on sabran trobar l'acord.
Un PSC renovat, que sap escoltar, que ha recuperat un capteniment proper i senzill en el tracte, allunyat de vanitats i exhibicionismes, obté amb aquest pacte una cosa molt important: l'oportunitat de demostrar als gironins que continua essent el partit català responsable i seriós que transformà Girona i que és ben capaç de governar-la.
