L'arbre de foc

13.03.2016 | 00:00
L'arbre de foc

D.Sam Abrams duu a terme des de fa anys una labor essencial per a l'estudi de la poesia catalana. La fa amb una mirada polièdrica que s'hi acosta des de dins, perquè la viu quotidianament, i alhora des de la perspectiva d'algú que sent com a seva la tradició literària en anglès i que, per tant, disposa d'una singular potencialitat contrastiva que n'eixampla la capacitat d'anàlisi. Hi aplica, a més, una aproximació integral, que li permet, sense abandonar la passió, aportar independència, exigència crítica i rigor acadèmic. Abrams ha estat decisiu en la recuperació per als lectors d'avui d'autors fonamentals que havien estat injustament negligits, com és el cas de Joan Teixidor o d'Agustí Bartra.
Si de la mà de l'Editorial Meteora havia rescatat el darrer llibre de Bartra (1908-1982), El gall canta per tots dos, ara, amb Adesiara, retroba un altra obra clau de Bartra, L'ocell de foc, en una edició excel·lent, que inclou un pròleg extens i aprofundit i unes notes minucioses que ens permeten de resseguir el volum des d'un coneixement precís del context i del sentit de cada poema. Tot i que Bartra havia començat a escriure poesia a la fi dels anys vint, l'esclat de la Guerra Civil, la seva participació directa al conflicte al front d'Aragó i la batalla del Segre, el seu internament als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Agde i els primers anys d'exili a la República Dominicana, Cuba i Mèxic són a l'origen d'una transformació radical de la seva experiència literària. I és precisament a aquest període dramàtic i trasbalsador que correspon L'arbre de foc, un text que reflecteix la desolació, però també la solidaritat i l'idealisme. Les primeres edicions del llibre són de l'any 1940 a la República Dominicana i del 1946 a Mèxic, però no adquirirà la forma definitiva fins a la versió, després del retorn a Catalunya, de 1971 dins l'Obra poètica completa. L'arbre de foc constitueix un testimoni de primera magnitud sobre la tragèdia de la guerra i de l'exili, però, a més, hi alena, d'una banda, la unió amorosa amb Anna Murià i, de l'altra, un diàleg il·luminador i modernitzador amb poetes de llengua anglesa com Walt Whitman, T. S. Eliot, Siegfried SassoonWilfred Owen. La poesia de Bartra s'hi mostra formidable, vitenca, ferida, impressionant. En tenim un exemple brillant ja a Confessió, el poema inicial: "val la pena beure a petits glops l'aire d'aquesta tarda de gran vas blau" o "Et contaré per què hi ha veus que volen ésser fogueres". El llibre es clou amb Poema de Rut, un text ambiciós dividit en nou cants que Abrams situa, amb raó, al costat de Les elegies de Bierville de Carles Riba o del Nabí de Josep Carner. El Poema de Rut, recreació amb ulls contemporanis de la història bíblica de Rut i Booz, conté fragments d'una bellesa lluminosa: "D'una frescor de càntirs el seu llinatge pur/ venia, d'una raça que els dies afrontava/ amb rialla d'alosa i un esguard ple d'atzur" i del neguit de l'exili: "Els braços de Rut gronxen un gran feix de tenebra". Tornar a Bartra és una forma de redescobrir-nos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema