Carles Puigdemont ha recordat aquesta setmana una de les falques preferides per Artur Mas. Aquella que serem com Àustria o Dinamarca. És un insult a la intel·ligència de tots els que no ?combre?guem amb la propaganda, l'argumentari i les consignes oficials. Catalunya pot constituir-se (o no) algun dia en un estat independent, però això no vol dir que lliguem els gossos amb llangonisses. Al món hi ha molts estats independents. Que funcionin de debò, molt pocs. Per cultura, tradició, costums i geografia estem més a prop de Portugal, Grècia o Itàlia que de centreeuropa. L'orgull patriòtic no ens hauria de tapar els ulls. A Alemanya, Angela Merkel va destapar l'existència de donacions irregulars a la cúpula del seu partit (CDU) dinamitant el prestigi d'un estadista com Helmut Kohl, l'autor de la reunificació alemanya. Algú s'imagina a Catalunya, Artur Mas denunciant la corrupció (presumpta) de Jordi Pujol i família? O algú s'imagina Carles Puigdemont destapant les donacions irregulars (presumptes) a CDC durant l'etapa d'Artur Mas? Hi ha actituds que no cal esperar a una hipotètica independència per dur-les a la pràctica. És podien haver aplicat des de 1980. Una és la lluita contra la corrupció. "La corrupció no és obligatòria" va escriure el poeta nord-americà Robinson Jeffers. Una altra és practicar la democràcia. "L'interès primordial del partit és la conquista del Poder sense que quedi clar què faran després des d'ell" raona el catedràtic Alejandro Nieto, autor del llibre Desgobierno de lo público. Tot el procés que ha viscut l'alcaldia de Girona els dos últims mesos és la màxima expressió de la partitocràcia que ens governa des de fa anys. Tot s'ha decidit des del partit. Els ciutadans, simples instruments per a l'agitació, quan convé. Carles Puigdemont, número tres de la llista per Girona, és designat president de la Generalitat a dit per Artur Mas. I ell, al seu torn, nomena digitalment Albert Ballesta per a l'alcaldia de Girona. Quan parlen dia sí i dia també de democràcia, a què es refereixen? I la nova alcaldessa, Marta Madrenas, també designada digitalment, encara que en el seu cas amb el fonament de figurar darrere de Puigdemont com a candidata de CDC, s'ha estrenat seguint fil per randa les directrius del partit, des de Barcelona, i ignorant els gironins. Més propi de la vella política que de la nova que ens prometen.