Girona podia presumir, fins ara, d'una merescuda estabilitat política que li permetia ser governada amb eficàcia, i convertir-se en una ciutat moderna i pròspera. Però heus ací que, com a conseqüència del desgavell posterior al 27S, Artur Mas nomena successor a dit. I d'aquí ve tot. Perquè Puigdemont, designat president català "democràticament", no vol ser menys, opta també pel "dit nomenador" i tria "hereu". Albert Ballesta, nou batlle de Girona, era el 19è de la llista municipal de CDC i, per tant, no era ni regidor, però arriba al càrrec després de la dimissió forçada dels que sí que ho eren. Una de les més productives maneres de "fer amics".

Un nomenament que comença pervertit d'arrel no pot portar res de bo. I així ha anat. Per començar, s'oblida de jurar el càrrec i s'ha de repetir la cerimònia. Després, s'embrolla amb l'afer de les campanes catedralícies i, per no haver de fer "un altre pas enrere", desautoritza el Puigdemont alcalde, margina una munió de gironins i readmet el concert nocturn. Comença a remodelar el cartipàs alhora que demana un augment del seu sou. Suspèn el ple atès que tothom rebutja els seus propòsits. Finalment, arriba a un pacte amb Ciutadans i el PP -una engrescadora mostra de la futura convivència municipal-, que accepten les seves propostes. Eureka! Però l'endemà, Ciutadans diu que res de res. Ballesta, tot sol, "trist i decebut", aclaparat de problemes, plega, acusant ERC-MES de deslleialtat. Algú, fora de Girona, pacta amb el PSC i, amb el mateix "model democràtic", es nomena una alcaldessa.

Però no es pot demanar cap responsabilitat a Ballesta, per més incompetent que sigui. L'ha d'assumir el dit que el va triar.