Rosa, rosae

De quan al Vives de la Dolors Condom i Mossèn Fuentes en dèiem senzillament l´Institut. A Dolors Condom i Gratacòs. In memoriam

14.03.2016 | 17:33
Dolors Condom

La portada del divendres del Diari de Girona és el millor homenatge que es podia fer a Dolors Condom i Gratacòs, Catedràtica de Llatí, durant dècades, a l´Institut Jaume Vicens Vives de Girona i que ens va deixar fa una setmana. Centenars d´alumnes de batxillerat d´instituts gironins, rara avis que han escollit assignatures de llengües clàssiques i humanitats al seu recorregut acadèmic, reivindicant en una concentració que omplia les escales de la Catedral de Girona la importància i validesa d´aquestes matèries en la seva formació intel·lectual i personal.

Dolors Condom és una persona que, un cop jubilada de l´Institut, no va desaparèixer de la vida cultural i ciutadana gironina. Seguia estudiant, investigant, publicant i acceptant totes les peticions per participar als esdeveniments on podia col·laborar. Vaig anar des de la Salle, on estudiava, a l´Institut Jaume Vicens Vives (oficialment J. Vicens Vives, fórmula emprada per evitar l´obligació de castellanitzar el nom Jaume) el curs 1974-75. Vaig tenir una certa visió, acceptada pels meus pares, que em seria molt difícil treure el batxillerat de ciències i vaig proposar anar a l´Institut, on es feia el batxillerat de lletres. No estic gens descontent de la Salle, però arribar a l´Institut fou una progressió brutal. El nivell d´alguns professors, la qualitat de les seves classes, atès que eren especialistes de cada matèria, l´àmbit de certa llibertat i de responsabilitat personal, era una perfecta plataforma per preparar-te per a la universitat. Hi vaig estudiar els dos cursos de batxillerat superior i el COU. Hi vaig entrar al setembre de 1974. Un any després moria Franco i marxava camí de la universitat al juny de 1977, una setmana abans que se celebressin les primeres eleccions generals democràtiques. Tres anys en què tot va passar vertiginosament al país, precisament en el moment del nostre gran pas de l´adolescència a la joventut.

Ara, de l´Institut, el jovent de Girona en diu senzillament «el Vives». Nosaltres en dèiem l´Institut perquè llavors era l´únic que hi havia a Girona, més enllà de la qüestió generacional dels que érem al «nou», a l´edifici de les Pedreres, o els que havien anat a l´institut vell, al carrer de la Força. En aquells anys vaig tenir professors que recordaré sempre per la manera en què foren capaços de traslladar-me rigorosament la necessitat d´eixamplar els coneixements. A l´ institut ja no et tractaven com un nen i aprenies, si volies, l´ofici d´estudiant, fonamental per abordar amb èxit l´aventura universitària.

Em deixaré noms, sens dubte, que em disculpin, però inoblidables les classes d´història de Rosina Lajo, de geografia econòmica de Montse Martínez, de filosofia de l´Agustí Casanova, col·laborador fa trenta anys del diari i còmplice en les meves primeres passes com a malalt pel cinema, de literatura d´Ignasi Bonnín, que era director quan vaig arribar, de francès amb la Dolors Coquard, que era directora quan vaig marxar, de la Dolors Codina, la Garrido, en Genover, la bondat de mossèn Costa Tapiola o el surrealisme de mossèn Costa (negre), inductor de la famosa botifarra al públic de Nitus Granados al camp del Girona i que ens feia memoritzar un vers en francès, la història de «la petite chèvre de monsieur Séguin». Però hi ha dues persones que em varen obrir un món nou: el grec i el llatí. En aquesta darrera matèria, Dolors Condom era la catedràtica.

És cert que vam haver d´aprofundir en les declinacions rosa,rosa, rosam, rosae, rosae, rosa i en la manera que hàbilment i amb lleuger gest de la mà ens ajudava a diferenciar el nominatiu de l´acusatiu o el vocatiu. Però també per la passió pels clàssics, per les paraules, per respecte a la manera en què s´ha transmès el coneixement, l´administració del temps. Tot això ens va ensenyar la senyora Condom, a qui he tingut la sort de tractar fins poc abans de la seva mort. El caràcter de la senyora Condom estava impregnat del sentit elegant i d´alçada propi del món clàssic.

La segona persona a la que vull fer referència va ser el meu professor de grec a l´Institut, mossèn Manel Fuentes Geli. Era un capellà molt independent que va dedicar la seva vida més que a la pastoral ( això que era el mossèn de la Clínica Muñoz i feia missa a Sant Fèlix) a l´Institut, on va ser professor de grec gairebé 40 anys. Hi ha gent que a vegades diu que és liberal en el bon sentit de la paraula; doncs bé, això era de veritat mossèn Fuentes i això que em va costar entendre la seva obsessió perquè aprengués la llista de verbs irregulars grecs per molt que jo em llegís tots els clàssics que podia. «Una mica de disciplina t´anirà bé», em deia, mentre introduíem algun tema de cinema o de cultura o de la vida al seminari de grec de COU. Un avançament de les xerrades que continuàrem en els anys següents, quan l´anava a veure, sempre amb ironia, tolerància, humor. Crec, vist el pas dels anys, que mossèn Fuentes, la senyora Condom i altres professors de l´institut són algunes de les persones que més han influït a la meva vida. Encara que sigui
amb efectes retroactius, gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema