Ada Colau ha protagonitzat aquests darrers dies molts espais informatius que s'han fet ressò de la seva actitud davant dos militars en el Saló de l'Ensenyament. Davant de les càmeres de televisió els va dir que no eren benvinguts en aquell esdeveniment de caire acadèmic. Els dos militars van superar la provocació, sense perdre els papers.

L'alcaldessa de Barcelona va voler imitar Pablo Iglesias. Si el dirigent de Podem ha confós les corts espanyoles en un plató de televisió, la seva camarada de Barcelona va aprofitar el moment que la gravaven per tal de fer el numeret. Sense càmeres, de ben segur la salutació hauria estat ben diferent.

Però ja se sap, es tracta de fer demagògia i engreixar els seus seguidors amb política barata. Per sort, la consellera Munté és molt més educada i va explicar que des de sempre l'Exèrcit ha tingut un espai en el Saló de l'Ensenyament.

Possiblement a l'alcaldessa la carrera militar no li agradi, però això no treu que hi hagi joves que s'interessin per uns estudis que en democràcies consolidades tenen un gran prestigi. Colau possiblement voldria encara parlar de repressió franquista i no sé quantes coses més, sense adonar-se que ja han passat quaranta anys i que aquesta etapa està feliçment superada.

D'altra banda, per molt alcaldessa que sigui, ella no és qui decideix els participants en el Saló de l'Ensenyament, per la qual cosa no té autoritat per fer fora ningú d'un esdeveniment d'aquestes característiques. Aquest tipus d'actitud sí que recorda temps que pensàvem que ja eren història.

Si de debò pretenia obrir un debat sobre aquesta qüestió amb el suport de la CUP, no cal tenir com a interlocutors dos professionals que feien la seva tasca en el Saló, sinó que cal exposar-ho al ministre de Defensa o a una autoritat política. Però el Saló de l'Ensenyament és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i de Fira de Barcelona, per la qual cosa no cal fer numerets de cara a la galeria que només provoquen situacions incòmodes.

L'alcaldessa de Barcelona hauria de representar tots els seus conciutadans, sense fer distincions i en canvi no sap comportar-se des d'un punt de vista institucional com el seu càrrec li exigeix. I aquest sectarisme tampoc és bo. Els seus la poden aplaudir, però divideix la societat. Ara ha aprofitar la presència de l'exèrcit, que des de sempre ha assistit al Saló de l'Ensenyament i fa uns dies va servir-se d'un acte en les mateixes dependències municipals per menysprear l'Església catòlica.

No hi ha dubte que a Catalunya i a Espanya hi ha una nova esquerra, que parla sobretot de les classes més desafavorides de la societat i que en moltes ocasions han treballat més des del carrer que no pas des de les institucions. La mateixa alcaldessa n'és un exemple.

Però malauradament aquests nous actors polítics que han aparegut al llarg d'aquests darrers mesos tenen uns tics autoritaris i demagògics molt preocupants. La seva arribada en càrrecs públics no ha representat ni més transparència ni menys austeritat. I moltes de les afirmacions que la mateixa Colau va fer en campanya, ràpidament se'n va oblidar. Hi havia una certa esperança en els nous partits que han estat fruit del cansament i de moltes errades de les formacions tradicionals. Hom tenia la impressió que aquests nous operadors podrien substituir els vells PSC, ICV o fins i tot ERC. Però avui sembla més una tamborinada d'estiu que res més.