Retrat d'un artista adolescent

"El saltenc Robert, com el de Joyce, entre el dietari, el conte, el monòleg interior, la ultraintrospecció, sensibilitat, fantasia, és un adolescent que encara no s'ha trobat a si mateix"

15.03.2016 | 08:46

Dedicat a Isabel Casals i a Robert Fàbregas, nou director de la Casa de Cultura de les Bernardes de Salt.

És la segona vegada que exposem a les magnífiques sales de les Bernardes de Salt. Per aquest motiu hem conegut els seus dos darrers directors, la Isabel i en Robert, que han mantingut i renovat l'esperit obert, plural de les diverses sales d'exposicions. Sempre disposat a donar suport als artistes saltencs primer, gironins després i finalment d'arreu. Des de ja fa anys amb l'escultor Ametlla i el polifacètic Bayó, fem experiments multidisciplinaris de tota mena. I des de fa diverses temporades ha augmentat la dedicació al comissariat d'E. Camps, un dels crítics d'art gironins més preparats i experimentats. Tots plegats han mantingut la flama artística d'un centre fonamental a Girona i comarques en promocionar l'art i els artistes de totes les tendències i edats. Destaquem que aquests darrers anys han incoporat les millors mostres de fotografia local, nacional i fins i tot internacional, com l'actual exposició.

A continuació, volem parlar de la important descoberta del Robert, l'inquiet i inquietant director de Les Bernardes, un magnífic lletraferit, poeta, autor d'un original, misteriós, subtil, inclassificable llibre, titular Èol o la vida al vent. D'entrada, el millor elogi que li poden fer, és dir-ne que és una mena de retrat de L'artista adolescent, de J. Joyce. El saltenc Robert, com Joyce, entre el dietari, el conte, el monòleg interior, la ultraintrospecció, sensibilitat, fantasia, és un adolescent que encara no s'ha trobat a si mateix. Ens fa conèixer les aventures de la seva ment i el seu cor, la seva passió per la natura, el bosc, les hortes de Salt i el Ter, a voltes, són el Mississipí de l'esperit aventurer H. Finn del Mark Twain.

En Robert, des de jovenet, se sentia estrany, solitari, incomprès per la seva hipersensibilitat i sexualitat, molt ben i subtilment expressades en un bon nombre de pàgines. En especial, els seus anys d'infància, en què estableix relacions amb una vella bibliotecària que l'anima a llegir des de Herman Hess, El llop estepari, Demian, Sidharta, Shakespeare, fins als grans poetes llibertaris, com Thoreau, Witman o alguns romàntics anglesos. Robert, com a neoromàntic, és amant, també dels temes mitològcs i dels antics mestres grecs i romans, des d'Epicur a Horaci. I en especial el seu llibre de Dafnis i Cloe de Longus. És curiós com inicia el llibre: "Que el meu poble, Salt, no ha destacat mai per la seva bellesaÉ tan sols als voltants, un patrimoni natural magnífic". Doncs en Robert com la poeta Francesca la Guarda, una altra neoromàntica saltenca, escriu textos i llibres tan acurats, fantàstics i realistes dels seus paisatges, tot i els seus excessos decadentistes, literaris i lírics, plens del seu món subjectiu. Repetint en les seves descripcions dels espais naturals saltencs, són reals doncs, d'intentar orientar-se en aquell laberint de Creta. Acabats els horts i els recs apareix majestuosa una filera d'arbres. Intentava paraules i a poc a poc vaig anar deixant d'anar a córrer pels boscos amb els amics i vaig passar a anar-hi sol.

El saltenc Robert té un altre germà a Girona, el poeta Josep Tarrés, un neoromàntic inadaptat a un món d'excés mercantil. Petitburgès. És una paradoxa que dos somiadors de la mítica ciutat ideal, siguin alhora uns grans gestors culturals, amics i promotors d'artistes que intenten promocionar. I si fossin rics farien de mecenes, que indirectament ja fan des dels spains, on organitzen activitats i exposicions artístiques.
En el fons en Robert i en Tarrés, per tarannà romantics, Peter Pan, son nobles, aristòcrates, Medicis de noves Florències, Roma i Jerusalem somiades des de les vulgars, tristes i mediocres pseudomodernes Salt i Girona...

En la recent trobada en Robert ens anuncia que d'aquí a pocs dies presentarà la seva segona novel·la, titulada Les banyes de Capricorn, que esperem llegir, per veure com evoluciona l'obra d'aquest inquiet i inquietant nou lletraferit saltenc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema