Afinals de l'any passat, Nadia Thalmann, professora de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a Singapur, presentava Nadine. I qui és?, es preguntaran. Més aviat, què és: es tracta d'un robot humanoide, de pell suau, capaç de reflectir estats d'ànim i emocions i que pot ser usat com a company per a nens... o per cuidar gent gran amb demència.

La qüestió, per tant, ja no és quants llocs de treball s'eliminaran amb la robotització i l'automatització de processos en multitud de sectors (el que generarà un augment de la productivitat, que farà menys necessària la demanda de treball, excepte la molt qualificada), si no quan. I una conseqüència, més preocupant: què es pot fer davant l'excés d'oferta laboral que provocarà la dinàmica anterior?

Alguns economistes (i països, com Finlàndia o l'estat canadenc d'Ontario) aposten ja per pagar una renda bàsica a tots els seus habitants, independentment dels seus ingressos. Amb aquest incentiu (també anomenat impost negatiu sobre la renda), s'aconsegueixen avantatges com eliminar la burocràcia lligada a la concessió de subsidis i, a llarg termini, pot limitar l'impacte negatiu de la robotització (especialment, entre les persones de mitjana i baixa qualificació, de difícil inserció en un mercat laboral amb moltes tasques automatitzades).

Els inconvenients també existeixen (un d'ells, fixar que el llindar d'aquesta renda no sigui prou alt com per dissuadir de la recerca de feina i viure a costa dels que sí treballarien). Per tant, més enllà de baralles per la constitució d'un govern d'un color o un altre, va sent hora d'introduir aquestes transcendentals qüestions entre l'opinió públi?ca.