La Unió Europea ens posa en guàrdia d'una malaltia que, per la seva difusió, comença a tenir la categoria d'epidèmia: la diabetis tipus 2, la més comuna, en els nostres infants. Una malaltia que és típica de la gent gran i que està relacionada a l'oxidació gradual del cos i la sedentarització de la vida. És a dir, hi ha infants que comencen a patir malalties que se solen donar a una fase tardana de la vida.
Sempre parlem de la dieta mediterrània. Se'ns omple la boca de les seves virtuts, però a l'hora de la veritat allò cert és que no sabem menjar. La feina dels dietistes ha d'anar per aquí: educar-nos a confegir una dieta equilibrada, rica i que no ens avorreixi. Moltes vegades som carnívors les vint-i-quatre hores del dia, i no mengem mai res que no sigui carn i hagi passat per un escorxador. Hi ha gent que no menja mai peix, no perquè no se'l pugui permetre, que també trobem casos, encara que tenim peix, com la sardina, baratet, sinó perquè ni tan sols l'han tastat ni l'han assaborit per entendre que és un àpat deliciós. Hi ha gent que no sap quin gust i quin color té una amanida. Avui es diu que es perden plats lligats a la cuina de cullera, amb mongetes, llenties o cigrons, perquè requereixen un mínim de preparació en cuina, enfront d'altres menges més industrials i de microones.
Hi ha gent que abusa dels menjars i les pastes industrials, atapeïdes de greixos. La Unió Europea denuncia que molts dels nostres nens comencen a patir obesitat crònica. L'excés de sucre amb els menjars brossa i les begudes ensucrades provoquen aquest efecte demolidor. Els factors de risc de la diabetis són la mala alimentació, l'obesitat i la manca d'exercici. Això es així fins a un punt que, segons expliquen els especialistes, amb una alimentació sana i fent exercici, rebaixes en un 80% la possibilitat de patir la diabetis tipus 2. Hi ha una relació directa comprovada entre aquesta epidèmia de diabetis i la manca d'ingressos: la pobresa, vaja. Els territoris i les zones amb més risc són aquells que tenen una renda per persona més baixa. Els darrers estudis a Espanya són de fa cinc anys, i fixen que un 13% de la població, uns sis milions d'habitants, pateixen diabetis. Amb l'agreujant que aproximadament la meitat d'aquesta gent ni tan sols ho saben. Al sud peninsular, explica l'estudi, hi ha més risc a patir diabetis i malalties del cor. No es tracta de ser un talibà contra el sucre i els productes que porten sucre, o córrer maratons cada dos dies, però sí de saber que som responsables d'allò que mengem i com ho combinem.
