L'hora negra

«A l'hora negra només hi sou tu i la nit, la nit i tu. És com si els rellotges s'aturessin»

16.03.2016 | 09:29

Els que patim o hem patit insomni ho sabem: a la nit hi ha una hora negra. És una hora en què la nit és espessa com el petroli i sembla que no s'acabarà mai. És la nit en estat pur. A l'hora negra només hi sou tu i la nit, la nit i tu. És com si els rellotges s'aturessin, es fes el silenci i la nit fos infinita. L'hora negra comença a les quatre de la matinada. I dura exactament cinquanta-nou minuts.

A la una, a les dues, a quarts de tres, penses «avui em costa dormir». Et fas una til·la o un got de llet calenta, envies un correu electrònic que tenies pendent, llegeixes una estona al llit o al sofà. A les tres et poses una mica nerviós perquè comença a ser tard però saps que si t'adorms encara hauràs dormit cinc hores i estaràs molt cansat però podràs anar tirant. A les quatre tot és diferent. Has entrat en la nit absoluta. La foscor de les quatre és immensa i no s'acaba mai. Com si l'endemà no hagués d'arribar. Si vius amb algú no és greu: és possible que el sentis roncar -no estic sol- o que s'aixequi per anar al lavabo i et vegi al sofà i et pregunti què fas, sense veure't del tot perquè encara té el cor adormit, i et farà molta tendresa. Però si vius sol, a les quatre experimentaràs la solitud en estat pur. Al món només hi sou tu i la foscor eterna, la nit que no s'acaba mai i que ho amplifica tot.

Diuen les estadístiques que a les 4.48 h es disparen el nombre de suïcidis. És bo saber-ho. Si tens ganes de suïcidar-te en plena nit, espera't a les cinc! Deixa passar l'hora negra. Perquè a les cinc tot serà diferent. Tens un amic que comença a treballar a Barcelona a les vuit i saps que el seu despertador acaba de sonar, per tant està despert, com tu, i et sents acompanyat i ?menys sol i la por s'esvaeix. Penses en la teva amiga que s'aixeca molt aviat per guanyar dues hores al dia abans que la casa es desperti per llegir en silenci i imaginar-te-la seriosa i concentrada en un llibre et fa somriure. T'adones que tens gana i com que arriba el dia i la nit ja està perduda et fas un cafè amb llet que et reconforta. Encara és fosc, però et ve de gust obrir les persianes perquè aviat començarà a clarejar. I saps que no has dormit ni un minut i que tindràs molta son però planeges una migdiada perquè tens un parell d'hores havent dinat. Ja són quarts de sis. Mires l'agenda, t'organitzes el dia, aviat posaràs la ràdio i et dutxaràs i et posaràs crema per dissimular-te les ulleres. Ha passat el malson.

Aquesta nit m'he despertat justament a les quatre i ja no he pogut dormir més. Fa uns anys havia patit molt d'insomni: ara a vegades no puc dormir, però em passa menys sovint i les nits no tenen la intensitat d'abans. Acabo d'escriure aquest article a quarts de sis, amb un cafè amb llet i les persianes obertes esperant el dia. Encara és negra nit. Però comencen a passar cotxes i la ciutat, a poc a poc, es comença a despertar. Que tingueu un molt bon dia. Si sou dels que no podeu dormir, molts ànims i tota la meva solidaritat. Hauríem de fer una plataforma, o alguna cosa, no?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema