Fa molt pocs dies aquest diari publicava un interessant reportatge signat per Jesús Badenes sobre la natalitat a les comarques gironines durant el període més cru de la crisi econòmica: 2008-2015. El titular era que la crisi econòmica també havia tingut efectes en la natalitat i això es traduïa en què a l'any 2015, hi havia a les comarques gironines gairebé mil nens menys de 0 a 4 anys que l'any 2008, quan va començar la recessió econòmica. Aquest és un fenomen que també s'ha produït a la resta de Catalunya i que té molts motius que l'expliquen.

El motius són bàsicament tres: el primer, que en període d'inestabilitat econòmica hi ha menys alegria a l'hora de portar fills al món. I per tant, es produeix un decreixement de la natalitat. El segon, és la frenada a l'arribada d'immigrants i la marxa d'algunes persones en edat fèrtil que havien arribat els darrers anys. I la tercera, la fi del baby boom dels anys 70-80 i en conseqüència, la baixada del nombre de dones en edat fèrtil. A menys dones en edat fèrtil, menys nens. Tres motius que expliquen què ha passat durant aquests anys de crisi i que ens suggereixen que la tendència continuarà i que molt probablement s'accentuarà.

Badenes, però, més enllà de constatar l'evidència del descens, ens detallava les dades per municipis i es constatava que el descens era molt desigual en funció del municipi. I el que és més interessant, que a no tots els municipis patien un descens en el nombre de nens de 0 a 4 anys. N'hi havia que fins i tot creixien en aquest període de recessió. Per tant, més enllà de la baixada generalitzada, el que ens indicaven les dades municipi per municipi és que s'estava produint un desplaçament poblacional en aquest període de crisi o, si més no, un comportament diferenciat. Com a mínim, en les persones en edat fèrtil. I això òbviament, ens indica corrents de fons demogràfics però també, i sobretot, econòmics.

La gran conclusió de les dades analitzades per municipis és que a les comarques gironines durant aquests vuit anys de crisi, s'ha produït un desplaçament cap al centre en detriment de la perifèria. Els municipis que perden més nens són els de la costa i el Pirineu. Això s'exemplifica amb dos dels municipis que perden més nens en aquests anys en nombres absoluts i percentuals com Blanes, que té 555 nens menys que fa vuit anys, xifra que representa un 25% menys, i Puigcerdà que en té 186 menys, que representa un 30% menys de nens en vuit anys. És evident que la crisi ha afectat especialment dos sectors -la construcció i els serveis- que han tingut molt de pes en els municipis costaners i pirinencs durant els anys de bonança.

I és que si mirem les dades del municipis de costa, veurem com el descens és generalitzat però amb una intensitat diferenciada. Lloret perd un 11% d'aquesta població durant aquest període (-217), Roses un 9% (-101), Palamós un 14% (-136), Castelló d'Empúries un 18% (-122), Llançà un 22% (-58), Begur un 30% (-58), Calonge un 9% (-43), Santa Cristina d'Aro un 15% (-43), Castell-Platja d'Aro un 7% (-33), Cadaqués un 20% (-33), Tossa de Mar un 12% (-33), etc. Només trenquen la norma Palafrugell, que només perd un 3% (-45), Sant Feliu de Guíxols un 0,5% (-4), l'Escala que creix un 10% (+43) i Sant Pere Pescador, que creix un 20% (+21).

El mateix passa amb els municipis pirinencs. Així a més de Puigcerdà, Alp ha perdut un 25% dels nens de 0 a 4 anys (-21), Camprodon un 15% (-18), Llívia un 30% (-19), Queralbs un 66% (-4), Ribes de Freser un 28% (-20), Ripoll un 10% (-49). Altres com Sant Joan de les Abadesses (+20%), però, han tingut importants creixements durant aquest període.

La segona cosa que sobtava de les dades, era el diferent comportament de les àrees urbanes de les dues principals poblacions de la demarcació, Girona i Figueres. A Girona han crescut amb força totes les poblacions del seu entorn com ara Celrà, amb un increment de nens del 13% (+49), un 20% a Fornells de la Selva (+27), un 22% a Quart (+48), un 22% a Sarrià de Ter (+60), Sant Gregori un 8% (+16), Salt un 2% (+38).

Per contra a l'entorn de Figueres, aquest creixement era més desigual i concentrat a Vilabertran, Vila-sacra, Borrassà, Perelada i Navata i en canvi, en els altres municipis de l'àrea urbana com Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Llers, Santa Llogaia o el Far tenen tendències a la baixa. Per contra, les dues ciutats tenien un comportament diferenciat. Girona ciutat només creixia un 0,2 (+9 nens) i en canvi Figueres va créixer un 8% (+208 nens) durant aquests vuit anys.

El tercer fet que sobta és que aquesta variació demogràfica no té una correlació directa amb el percentatge d'immigració del municipi. Així alguns municipis amb un alt percentatge d'immigració han perdut població infantil de 0 a 4 anys, com és el cas de Roses, Castelló d'Empúries, Lloret o Palafrugell, d'altres l'han augmentat molt poc, com és el cas de Salt (+2%) i uns pocs l'han augmentat considerablement com és el cas de Figueres (+8%) i Banyoles (+5%). Per tant, si bé la immigració pot haver contribuït a aquest fenomen, per si sola no ho explica.

I finalment, el que més destaca de l'estudi és el desplaçament poblacional cap a l'interior de les comarques gironines durant aquests anys de crisi. El creixement més espectacular és el de Figueres, però també augmenten considerablement Santa Coloma de Farners (+55), Banyoles (+56), la Jonquera (+45), Sils (+20), Torroella de Montgrí (+24), Salt (+38), Sant Joan les Fonts (+42), la Bisbal (+24), Besalú (+17), Bàscara (+12), entre altres.

Són, doncs, unes xifres interessants que ens confirmen que s'ha produït un doble fenomen en aquesta anys de crisi: baixada generalitzada a la costa i el Pirineu i manteniment i creixement a l'interior de la demarcació. Cal veure si aquest increment està provocat pel desplaçament provinent de la costa o per dinàmiques pròpies.

El que està clar, però, és que la població i amb ella l'economia sembla que bascula cap a l'interior en aquest període de postcrisi. Veure si aquesta tendència es consolida o es reverteix en els propers anys és important, perquè sens dubte tindrà conseqüències en el nostre territori a tots els nivells.