La Cellera

18.03.2016 | 09:06

Ala Cellera, comarca de la Selva, celebren des de fa 43 anys la Fira i Festa i matança, organitzada per la dinàmica entitats local Centre Cultural Parroquial, presidida per Manel Badia i amb l'acompanyament entusiasta d'en Fafa, la Monika (d'Idea Gestió Cultural), en Lluís, en Manel, en Pere... i l'encara més entusiasta participació de més de dos-cents veïns. Per tant, de les fires similars que es fan, la de Bescanó, Olot... és l'única en que és una autèntica festa del poble. Els voluntaris preparen un magnífic dinar per a 1.500 persones, el serveixen eficaçment i fan fruir el públic de plats tradicionals de mata-porc, que en algun cas només es troben a la Cellera.

A part de les botifarres, la carn magra i l'amanida, hi ha tres aportacions gastronòmiques singulars. En primer lloc el fesol vermell-sovint dit d'Osor-, una classe de mongeta pròpia d'aquesta contrada de la Selva, de pell quasi inexistent, un gust fi i una carn que es fon a la boca. Dones del poble des de bon matí s'afanyen a bullir-los, mirant que l'aigua sigui bona i que surtin al punt: elles en saben més que ningú.

Els homes, mentrestant, preparen els llardons que acompanyaran les mongetes i que, acabats de fer, són un autèntic pecat per a la gola. Però a la Cellera, a més, tenen un nom local, xinxarrells. Un nom que no és recollit al Diccionari Català Valencià Balear, que fa el vint-i-cinquè de les paraules que, arreu de les comarques dels Països Catalans tenen un nom particular: greixots, greixons, greixolins, greixillons, greixets, llardufes -un nom que ja es feia servir a l'Edat Mitjana-, ?llemgu?gues, llardufons, macarrons, raïssos, roes, llardufons, surrupapes, tàstines, txitxarrons, txixorrites, xorolites, txotxornites i altres.

A continuació ve l'elaboració d'una menja exclusiva de la Cellera, el fetge amb mantellina. Aquesta elaboració, que recorda els figatells valencians o les raoles de fetge de l'Edat Mitjana i, de pas, les sheftalia de Xipre -on quasi és el plat nacional-, abans es feia en altres comarques, però ara es circumscriu al patrimoni de la Cellera. La mantellina és l'oment o mesenteri del porc, dit també tel de sagí, tela saginera, davantal de les pageses, etc. És una membrana del plec del peritoneu, que, per la seva forma reticular, li dóna alguns dels seus noms. En la cuina francesa és molt utilitzada sota el nom de crépinecrépintete. Dóna un gust deliciós i greixa els productes que embolcalla, que poden ser masses o boles de carn, patés, fetge, etc. A Itàlia també es fa servir, amb el nom de rete, que vol dir xarxa. Igualment al Magrib es fa sevir la mantellina de xai, justament també per embolicar el fetge a la brasa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema