Aquests dies estem veient escenes dantesques que semblen extretes dels pitjors malsons. Nens morts a les platges, iaios caminant per camins intransitables, famílies intentant travessar rius cabalosos amb risc de morir, camps de refugiats devastats, nens fent cua sota una pluja inclement per poder menjar alguna cosa.

La situació és paorosa. Quan en determinats àmbits fas pública la indignació, sempre hi ha algun espavilat que diu: «i què vols, que els acollim a tots? Amb l'atur que hi ha aquí, què vols, que els portem a casa teva? I com ho penses pagar?».

N'estic fins al capdamunt que acabem reduint tots els problemes a qüestions de diners. Hi ha gent que per haver estudiat en escoles de negocis creu que més enllà dels diners hi ha el Finisterre. Però creieu-me, és radicalment mentida. Abans i després dels diners hi ha la vida, la dignitat, l'humanisme.

Deixem de banda per què hi ha refugiats: qui provoca les guerres, amb quin material de guerra i antiavalots es mantenen els dictadors, en quins bancs posen els diners que roben als seus pobles aquests sàtrapes, qui els ha posat, quines empreses se'n beneficien, etc. Seria per un altre article. Amb només una mica de sensatesa mai haurien arribat a l'actual situació on centenars de milers de persones fugen de casa seva. Pensem només un instant: no hi ha ningú que podent viure mínimament bé vulgui marxar de casa seva.

Aquest saludat: «sí, molt bé, ja veig que ets molt llest, però digue'm com arregles el tema dels refugiats». Francament ho trobo molt fàcil. Imaginem per un moment que la UE està regida per gent decent, de la que es pot mirar al mirall sense problemes. Sé que requereix molta imaginació. I decideixen acollir un dos milions de refugiats. Sí, dos milions. Doncs és bastant senzill, per cada 500 habitants cal acollir-ne dos. Per exemple a la ciutat de Girona us en tocaria acollir-ne 400. Segurament unes 130 famílies. Tampoc sembla tan difícil. Només una dada, en aquesta ciutat als anys anteriors a la crisi, en 8 anys del 2000 al 2008 vam veure com arribaven 21.000 persones, de les quals 12.000 eren de fora de l'Estat espanyol. Que ara en vinguin 500 tampoc sembla res de l'altre món. Catalunya en el mateix període va acollir 1,5 milions d'immigrants. I només tenim 7,5 milions d'habitants, no 500 milions com la UE. Diuen que molts països de la UE no voldrien assumir la part de responsabilitat que els toca, doncs també tinc una recepta fàcil: se'ls expulsa de la UE, se'ls deixa de donar diners i se'ls fot una coça al cul. Tot és més fàcil del que se'ns diu. Que els miserables no ens facin còmplices de la seva indignitat, de la seva immoralitat i de la seva incompetència.