Recordo que en els inicis del cas ITV, quan el nom d'Oriol Pujol només s'insinuava entremig de l'extensa documentació, el partit s'entestava a fer creure que en l'afer no hi havia res. Més tard, el fill de l'expresident va començar a surar d'entre els expedients. Continuava sense haver-hi res i es va estendre l'antiga idea de l'atac a Catalunya d'aquell Pujol dels 80 reencarnada en el successor. Quan el van imputar tampoc hi havia res, malgrat que l'opinió pública ja sospitava que alguna cosa hi havia. Això, de fet, no és cap novetat. Si repasséssim els casos de corrupció -alguns d'encara presumptes i altres de provats i sentenciats- veuríem que aquest esquema es repeteix en tots ells. I ara Oriol Pujol admet que sí, que alguna cosa hi havia en tot allò tan llunyà de les ITV. Diu que vol evitar el judici i està disposat, no només a una condemna tova que li permetés seguir en llibertat, sinó que es planteja entrar a presó. Per no haver-hi res, Deu n'hi do. Té por del judici, com Duran tenia por del judici del cas Treball i com Cristina de Borbó en tenia del cas Nóos. I qui acabarà decidint si veiem Oriol Pujol a la banqueta dels acusats serà Manos Limpias. Si fa no fa, com la Infanta.