Dietari

Durant anys, quan el PSOE modernitzava Espanya, molt abans que es dediquessin a fumar havans a la popa d'un iot, va fer una Llei de Costes molt bona. Insuficient per blindar-la però molt bona perquè va tornar les platges i la costa a la gent (molts cacics se les havien quedat durant el franquisme).

Amb la Llei de Costes, a la Costa Brava va sorgir una gran idea: els camins de ronda. La idea original era netejar-ho tot per poder anar caminant de Blanes fins a Portbou arran de mar per camins naturals i pintorescos. Durant anys es va fer una molt bona feina des d'alguns ajuntaments i des de Costes de l'Estat a Girona, consistent en treure les construccions que havien envaït aquests espais i restaurant el paisatge. El resultat són singlades d'una bellesa extraordinària. Personalment, m'agraden els camins de Palafrugell, s'Agaró...

Però aquell projecte d'unir Blanes i Portbou sembla mort. Costes de Girona -controlada pel PP- és una autèntica inutilitat. Avui camino per la cala Sant Francesc de Blanes, allà on cada juliol hi fan l'Aplec de l'Amor (m'encanta aquest nom). Observant els niells de Sant Francesc, de sobte em trobo amb un rètol que, amenaçant, diu: "propietat privada" (només falta que ho posin en rus, que deu ser l'idioma oficial de la cala). El cartell en una porta no em permet continuar caminant i em recorda aquells temps dels cacics que, amb el beneplàcit del règim, construïen damunt dels penya-segats.

DIUMENGE. 90 MINUTS AMB BÈSTIES

Explica en Gerard Vilà a Ràdio Girona que, en el que portem de temporada futbolística, hi ha hagut 9 agressions molt greus en camps de futbol de categories inferiors de les comarques de Girona. La majoria són gecs d'hòsties entre pares de nens d'equips rivals. També n'hi ha hagut a àrbitres i també entre els mateixos jugadors. Aquestes són les agressions més greus perquè, en total, la delegació a Girona de la Federació Catalana de Futbol n'ha registrat enguany prop de 50, de les quals només 2 de cada 10 han acabat en denúncia davant la policia.

Realment és nauseabund assistir a molts d'aquests partits de futbol on a molts pares sembla que els hi vagi la vida i perden totalment el raciocini, dedicant-se a insultar violentament qui sigui per, suposadament, animar el seu fill, convertit en part d'una extravagant al·lucinació on el nen apareix amb una cresta al cap jugant al costat d'un tal Messi.

DILLUNS. CARNET PER AL GOS

El barri del Güell de Girona s'ha convertit en una mena de ciutat de gossos. Una multitud de propietaris s'ajunten per passejar el gos. Alguns -no tots- van amb l'animal deslligat i els permeten pixar i cagar per tot arreu. I si els renyes, se t'encaren amb fatxenderia. Segons sembla, un amo de gos sempre té la raó.

De la mateixa manera que ens exigeixen un carnet per conduir un cotxe, comença a ser urgent un carnet, amb unes quantes setmanes de pràctica i teòrica, per tenir un gos. Cada dia hi ha més subjectes abominables que posseeixen un pobre animal d'aquests sense estar capacitats.

DIMARTS. MASSIFICACIONS.

Les vambes dels runners, els pals per caminar dels excursionistes i les rodes de les bicicletes estan erosionant moltíssim la greda -la lava solidificada fa milers d'anys- del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Generalitat ha posat a treballar gent per estudiar com poden evitar-ho. La solució apunta que serà impedint el pas a través de les zones més sensibles.

El compliment de regularitzacions d'aquestes característiques posen a prova el nivell de maduresa d'una societat.

DIMECRES. DENUNCIAR EL FRANQUISME

La Diputació de Girona es personarà com a part en la causa oberta en un jutjat de l'Argentina contra els crims dels franquistes. És la primera diputació que ho fa. La moció, aprovada per unanimitat, dóna suport a les ordres dictades per una jutge argentina d'extradició i detenció contra els responsables dels crims del règim homicida de Franco. I ho fa "en honor als 10 alcaldes gironins republicans assassinats i milers de ciutadans represaliats".

La iniciativa arriba 30 anys tard. La covardia interessada de l'antiga CiU, que va formar part del pacte de silenci de la transició, contrasta amb el pas que fa l'actual Convergència, ja sense Unió, esperonada per ERC i la CUP.

DIJOUS. LES CROADES DE LA CUP.

La CUP, de la qual se'm fa difícil amagar la simpatia que li tinc, s'arrisca a un perill imminent: ser vista com una formació que únicament es dedica a perseguir el poder i que és incapaç de construir res. Per molt que sigui fals, perquè als ajuntaments que governa ha aplicat un model de participació que s'hauria de copiar a tots els pobles. Però la CUP és notícia dia sí i dia també, sobretot a Girona ciutat, per les croades per treure a relluir tota la porqueria política.

A vegades és prudent aixecar el peu de l'accelerador.

DIVENDRES. MODEL PAGANS

Girona té la necessitat imperiosa de sortir del focus mediàtic, per la qual cosa Marta Madrenas hauria d'optar per ser més Pagans que Puigdemont. Model Pagans entès com una gestora quasi invisible, enfront del model estrella del rock de Puigdemont

Tots dos són models lícits i vàlids però a Girona li cal ara un període d'invisibilitat. Per molt que la necessitat de la ciutat de sortir de focus topi amb la necessitat electoral de Madrenas i de Convergència de construir una alcaldessa on ara hi ha algú que tothom sap que ningú va voler en primera instància i que és un plat reescalfat.