hi ha notícies per regalar i per vendre. La majoria ens arriben políticament orientades per la Generalitat. Per tant cal aportar-hi objectivitat i veritat. Cal fer-ho tant, que arriba a esgotar. Avui no puc més. Ja parlaré algun dia de que la darrera enquesta d'expectativa de vot per a CDC, que és més fatal que mai. O de que la decisió de la CUP de fer desobeir al Tribunal Constitucional (al que Generalitat recorre sovint) és de bojos o de guerra civil. O que dir que Catalunya està en el centre dels problemes mundials (com ha fet Romeva) és prendre'ns per ximples.

En tot cas, avui parlaré d'un altre tema, molt greu, en el qual la Generalitat és campiona en cinisme i maldat. És el de la sanitat pública.

Divendres, el conseller Comín va anar a visitar l'Hospital més gran i jo crec que també el millor de Catalunya, el de la Vall d'Hebron, de Barcelona. Hi estigué, sovint reunit, durant unes sis hores. Segons m'explica un seu interlocutor va dir que aquell centre, transferit per l'Estat, és i ha de continuar sent el vaixell insígnia de la sanitat pública catalana. Maldestrament en comptes dir "vaixell" digué "buc" que en castellà cal traduir per casco i en anglès per hull. Però tant li fa.

El que cal destacar és que Boi Ruiz, en privat, qualificava aquell centre i en general els vuit grans i bons hospitals transferits per l'Estat de "franquistes". Ruiz només va estar a favor de la sanitat privada i de la concertada de pagament públic, que amplià i serví descaradament.

En això hi ha un canvi de llenguatge. Però no pas de política. Comín no té el to insolent, provocador i bàrbar de Ruiz. Per ara, res més. Així, no hi ha hagut cap pas formal en relació a deixar d'enviar pacients a tres centres concertats concrets, mentre, a dia d'avui manté plantes hospitalàries públiques tancades i amb plantilles retallades, tapant forats amb interins. Precisament, en aquests dies hi ha urgències d'hospitals col·lapsades com ho estan en centres d'atenció primària (CAP).

A Comín com a la majoria dels seus antecessors - i no dic res de Ruiz - tant els hi feia i tan els hi fa la sanitat pública. Són només polítics - Comín ho diu desvergonyidament - que encaren (o no) aquell tema únicament pensant en l'utilitarisme polític. Se li en fot la sanitat, qüestió que requereix tenir una concepció específica i assumir una lògica interna. Són del ramat de l'ultrareaccionari i feixistitzant Charles Maurras (1868-1952) pare de la col·laboracionista "Action Française". En el 1945 va ser condemnat justament a cadena perpetua. Jordi Pujol no va gosar mai invocar-lo, però ho va fer respecte al pare ideològic de Maurras, Ernest Renan a qui, en una conferència que jo vaig publicar, el qualificà de "un dels seus tres pilars ideològics". Quin fàstic.

Maurras és autor d'una frase que em treu de polleguera i que assumeixen els estatismes, tant el comunista com el feixista. És la politique d'abord (la política primer, o d'entrada, i en anglès politics first). Jo estic en la trinxera del davant d'aquesta. Ho acabo d'exposar serenament en un llarg article publicat en el digital El Español que té per títol Un camino para regenerar España. Es troba a internet. És un striptease mental molt personal i del tot sincer. Com que les volades de coloms sanitàries de Comín són subsidiàries de la politique d' abord, anem al gra. Resulta que, segons em diuen des d'ERC, finalment Junqueras veu que els jocs de Comín encara poden embolicar més la troca sanitària, que ja és dir. Junqueras hi entén tan poc de sanitat com Comín, però té algun nas. Veu que hi ha sensibilitat humana i popular per un tema que costa vides i pèrdues de qualitat de vida a dojo. Si per ells (Junqueras i Comín) fos, farien el mateix que CDC : ser ?"ami?guets" de la sanitat privada, en especial de la concertada, perquè aquesta els podria tenir en compte en les seves necessitats. Però tot està força complicat, i més que ho pot estar quan finalment hi hagi la vista oral i la sentència en el cas Innova.

En síntesi, Mas i Junqueras volen ser presidents de la Generalitat (digui el que digui Mas) i saben que la situació real de la sanitat pot fer la diferència necessària per guanyar l'un o l'altre. Però no poden fer res sense abans concebre una política sanitària per a la qual no tenen capacitat ni sensibilitat. De moment només està clar que, usant els pressupostos, repetiran que la culpa és de "Madrit". O sigui, "cançó de l'enfadós". Per què la sanitat està millor, en el substancial, a totes les altres comunitats. Rajoy seria andalusista, basquista, galleguista, asturianista, aragonista i tutti quanti, però anticatalà? Ai, ai, ai, que ens ensarronen.