Fa dies que no em fixo en el que diuen els líders polítics espanyols. Paràlisi, abúlia i discursos més repetits que les sardines. Sí, amb les coses que passen: la resurrecció del centralisme democràtic i el culte a la personalitat a Podem i la fotografia de Tsipras -primer ministre grec, referent d'Iglesias i Podem - a la reunió de líders socialdemòcrates europeus.
No és que una imatge valgui més que mil paraules, però algunes, sí. La foto explica amb transparent claredat que una cosa és prometre l'oro, el moro i la vall d'Andorra i l'altra, governar. Quan es governa a Europa o s'està amb Rajoy i Merkel, o amb Hollande i Renzi. L'alternativa no és més a l'esquerra. Com no ho és a Espanya. L'alternativa és, a Europa, la resurrecció del nacionalisme radical, la resurrecció del racisme i la xenofòbia. Sols cal mirar què ha passat a Alemanya a les darreres eleccions regionals o què passa a Hongria, Polònia, Àustria, França i Holanda i com creix a Dinamarca, Suècia...
Podem vol substituir el PSOE. I ha estat una esperança de regeneració i d'aires nous, nets. Però recupera conceptes polítics enterrats tapant-los sota paraules cursis. Depura la pluralitat i el debat intern reforçant el líder i teixint una organització a mitges sustentada en posicionaments dogmàtics i sectaris, a mitges per íntimes i gratificants experiències mútues. És millor fer l'amor que no la guerra, però mai se sap, en aquests casos, on s'han fet els mèrits. Voler imposar la seva política al PSOE des del menyspreu, el sectarisme i l'aïllament a l'esquerra, no sols és inviable, sinó la garantia que serà impossible l'única alternativa real, l'articulada entorn a la socialdemocràcia. Per aquest camí, potser farà mal als socialistes, però no aconseguirà atreure els seus votants perquè garanteix la supervivència de la dreta al govern.
