· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

21.03.2016 | 09:25

Té sentit la vida?
rosa m. joan rosa. banyoles.
Seria molt maco que fos així, com ho veu aquesta joveneta de 18 anys.
Per treballar en aquesta feina (en un geriàtric), no fan falta gran títols, tan sols un cor molt gran, que en lloc de remarcar els petits defectes que hi pugui haver, mirar de saber-los llimar (ja sé que costa), i on hi hagi un raconet per a tothom, amb un petit somriure.
Us demanaré això a canvi de no poder penjar una titulació a la por?ta de casa nostra, advocat de fa?ma, metge amb experiència, docto?ra en lingüística, a canvi, anar-se'n a dormir content, pensant que hem complert el nostre deure, que és el que crec que demana aquesta feina. Per què no es venen somriures, com mòbils?
(Resident de 80 anys, que fa 10 anys que viu a la mateixa residència. Quan vaig entrar, anava amb una moto elèctrica, la cosa ha canviat.)

L'esclavitud
Joan Monturiol Danés. olot.
Els homes de color que la marea va portar, els esclaus, a les platges de les Amèriques. Els seus descendents van haver-se d'aclimatar a la força al nou ambient. Va ser un dels temes que va apassionar, i ha sigut seguit per investigadors ?consagrats en les qüestions africanes en el nou món, però això ho deixo per als estudiadors en aquesta ?matèria que és el tràfic d'esclaus.
Hi ha molts records que fan referència al tràfic d'esclaus, entre les costes del continent africà i l'americà. Els esclaus van ser transportats als estats americans, i asseguren que la travessia va ser esgotadora, amuntegats "de manera inhumana per estalviar espai", com si es tractés de mercaderia, i a més les pestes s'acumulaven i més l'impacte que sentien en les seves pròpies carns, que era el fuet o la tralla i el record d'haver perdut la seva llibertat per sempre, i amenaçats, i si patien alguna malaltia, eren tirats al mar per por de contagi dels altres.
Molts d'aquests esclaus eren portats a Nova Orleans. Aquest territori era francès, i en Napoleó el va deixar a Espanya, però l'any 1800, en Napoleó va obligar Espanya a deixar el territori per vendre'l als americans. A la Biblioteca Nacional de París hi ha un dibuix on es publica la venda d'esclaus o emigrants. I estem al segle XXI, i encara continuen aquestes màfies.

Solidaritat amb el poble sirià
Miquel Blanch. mestre i militant de Lluita Internacionalista.
A cinc anys de l'inici de la revolució a Síria, la implicació directa de Rússia ha permès al règim, amb l'ajuda de l'Iran i Hezbollah, prendre la iniciativa.
Alep, la decisiva capital rebel, es?tà assetjada, com més d'una dese?na de localitats. En aquestes con?dicions, la treva signada pels Estats Units i Rússia permet consolidar el règim i que els efectes del setge debilitin la defensa de la segona ciutat del país, feu de la revo?lu?ció. Però la resistència continua i, amb l'alto el foc una gran manifestació ha recorregut Alep i altres ciutats al crit de "el poble vol la caiguda del règim". La revolució continua viva.
Però hi ha una altra conseqüèn?cia de la guerra: els i les refugiades. La lògica és implacable: quan més fan les potències occidentals i Rússia per rehabilitar el règim (amb o sense Bashar al-Assad, a Ginebra III) i derrotar la revolució, més s'accelera la fugida massiva de la població. Si durant els primers anys els i les refugiades van quedar en els estats veïns esperant que acabés la guerra per poder tornar a casa, la intervenció russa ha empès centenars de milers de sirianes a buscar a Europa un lloc on refer la vida: milions de sirians i sirianes saben que amb el règim de Bashar no hi ha futur per a ells a Síria.
Les imatges de la mort al mar, el fred, càrregues policials brutals sobre famílies indefenses, provoquen el rebuig de gran part de la població. Posen al descobert el que és en realitat aquesta Unió Europea dels mercats i contra els pobles, aquesta Europa fortalesa imperialista.
Què fan aleshores amb els centenars de milers que fugen de Síria? L'Estat espanyol va comprar els serveis de la dictadura marroquina per reprimir l'entrada d'emigrants o la Comissió Europea i Merkel -contra tota la legislació sobre persones refugiades-, busquen els serveis d'un carceller del poble sirià a l'exili: Turquia.
Erdogan, president de Turquia, es presta a posar el seu preu per aturar els gairebé tres milions de sirians i sirianes que són al seu territori. El mercadeig es va iniciar primer amb 3.000 milions d'euros negociats directament per Merkel a Istanbul. Però el règim turc, que no és precisament model de ?defensa dels drets humans, veu que el negoci pot donar més i demana 3.000 milions més i d'altres ?contrapartides. I mentre els mercadejos avancen, la UE calla sobre ?l'ocupació del Kurdistan turc, les detencions i assassinats, els ?bombardejos impunes d'Erdogan al nord de Síria i també la censura aplicada sobre la premsa, amb la intervenció de mitjans que no combreguen amb el seu govern.
Però la política de tancament de fronteres no impedirà que els ?sirians i sirianes intentin arribar a Europa: el que aconseguirà és més morts i més negocis lucratius. Cal que mobilitzem la solidaritat amb els i les refugiades: Dret d'asil, fem fora la Llei d'estrangeria en el ?parlament català i participem dels actes en suport als i les refugiades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema