segons l'OIT, el 2015 el nombre de migrants internacionals era de 243.700.000 (48% dones), al voltant d'un 3% de la població mundial, mentre que en iniciar-se el segle XXI eren 60 milions menys, en concret 172,7 . La principal causa de les migracions segueix sent la recerca d'ocupació, ja que el 72,7% de la població migrant en edat de treballar, 207 milions (66,6 milions de dones), amb dades de 2013, estaven treballant o havien estat econòmicament actius, i és una dada especialment rellevant que gairebé la meitat dels treballadors migrants (48,5% en termes globals, amb diferències entre les dones, el 52,9%, i els homes, 45.1%) es concentren en dues grans zones regionals: d'una banda, Amèrica del Nord; per una altra, el nord, sud i oest d'Europa (és a dir, substancialment la Unió Europea, més exactament una part dels seus Estats membres que deixaria de banda els incorporats a partir del 2004, 2007 i 2015).

L'11 de gener el papa Francesc va pronunciar un important discurs que en gran mesura va estar dedicat al fenomen migratori. És una altra mirada, diferent i més oberta, de la dels responsables polítics, que no obvia la gravetat de la situació però que al mateix temps busca respostes que col·loquin a les persones en el centre de totes elles i que protegeixin la seva dignitat. La reflexió del Papa és, doncs, sobre "la greu emergència migratòria que estem afrontant, per discer?nir-ne les causes, plantejar solucions, i vèncer la por inevitable que acompanya un fenomen tan consistent i imponent, que al llarg de l'any 2015 ha afectat principalment Europa, però també diverses regions d'Àsia, així com del nord i el centre d'Amèrica", una reflexió en la qual exposa que "la història de la humanitat, com recorda la Bíblia, està feta de tantes migracions, de vegades com a fruit de la seva consciència del dret a una lliure elecció; altres, imposades sovint per les circumstàncies externes".

Més preocupants són les conclusions del Consell de Caps d'Estat o de Govern de la Unió Europea, celebrat el 18 i 19 de febrer, sobre la política migratòria i l'acord per evitar la sortida del Regne Unit de la UE. No esperin trobar en les conclusions una aposta decidida per una política social de progrés, més enllà de les conegudes referències a la necessitat de mantenir una Europa en què llibertat de circulació de les mercaderies, personal, capitals i serveis sigui una realitat, encara que immediatament ens adonem que la llibertat de circulació de les persones cada vegada pateix més restriccions. No esperin trobar alguna referència a la necessitat de coordinar millor les polítiques socials, o millor dit, sí que la trobaran en les propostes per acontentar el Regne Unit..., però en el sentit de restringir els drets socials, i no només a ciutadans de tercers països sinó també, i aquesta és la dada a destacar, a ciutadans de països de la UE, bàsicament (tot i que és lògic que no s'esmenti de manera expressa, però la redacció del text no presenta cap dubte de quins són), aquells de l'Europa central i de l'est que es van incorporar a la UE el 2004 i 2007.

A diferència d'altres documents comunitaris en els quals es posa l'accent, almenys teòricament, en les polítiques d'integració, sense oblidar certament les del control i restricció d'entrada de refugiats, les conclusions aposten clarament per la segona opció com ho demostra la lectura de les tres primeres línies de l'apartat 4: "En resposta a la crisi migratòria a la qual s'enfronta la UE, l'objectiu ha de ser, ràpidament, contenir l'afluència d'arribades, protegir les nostres fronteres exteriors, reduir la migració il·legal i salvaguardar la integritat de l'espai Schengen". Molt més dura encara, tant des del respecte a la dignitat humana com jurídica, és la declaració de la reunió del 8 de març, en la qual s'inclou una mesura que parla de nombres quan en realitat són persones: "reassentar per cada sirià readmès a Turquia des de les illes gregues un altre sirià des de Turquia en els estats membres", això sí "en el marc dels compromisos vigents". Per a la UE, Turquia ha d'aplicar el pla d'acció pactat, i molt ben compensat econòmicament, a fi d'integrar la població siriana refugiada en el seu territori en el mercat laboral i al mateix temps aturar els fluxos migratoris.

Justament la crisi dels refugiats va merèixer atenció en la reunió dels ministres de finances del G-20 celebrada a mitjan febrer a Xangai, però no des de la perspectiva humanitària sinó des seu impacte en l'estabilitat econòmica per les conseqüències que pot tenir en el si de la UE i en conseqüència també en l'àmbit mundial. Des d'una perspectiva molt menys economicista i més propera als problemes dels refugiats, la xarxa intraeclesial ha posat de manifest que "no estem davant d'una crisi humanitària a causa de la recrudescència de la guerra de Síria i altres conflictes, sinó davant el fracàs de les polítiques migratòries europees basades en el control de fluxos i l'externalització de fronteres". Per altra banda la Comissió Europea ha destacat que els més de 60 milions de refugiats i desplaçats interns que es comptabilitzen a tot el món "constitueixen la més greu crisi de refugiats des de la II Guerra Mundial".

Temps lents els de la política, temps molt ràpids a la vida real en què molts refugiats volen accedir a territori europeu. Moltes reunions, molts documents, moltes paraules (cada vegada amb continguts més restrictius de drets). Ja sobren, perquè el que falten són els fets, les mesures perquè Europa mantingui el seu rostre social... serà possible?