Cul de la lleona

Carles Mallart. GIRONA.

Si repassem la història moltes vegades «els petits detalls» són els que fan que una gestió sigui pèssima, dolenta, normal, bona o excel·lent, d'això per exemple en Guardiola entrenador en sap una estona.

Ja fa mesos que a les escales del Cul de la lleona de Girona hi va haver una relliscada i un turista francès va acabar al Trueta, on va morir. En aquell moment, i d'aixo ja fa mesos, se'ns va dir, crec que amb bon criteri, que els tècnics de l'Ajuntament dissenyarien una nova escala, possiblement de pedra amb barana... No se'n ha sabut res més.

La ciutat, per tot el que ha passat amb el canvi d'alcalde -per Albert Ballesta i ara per Marta Madrenas-, viu en estat «d'estrès permanent» que pel que veiem no solament afecta els polítics de l'equip de govern de torn sinó també, i això és més greu, els tècnics, i molt possiblement també el funcionariat i de retruc la ciutadania, que no en tenen cap culpa. Un detall tan senzill com decidir una escala, posem-hi de pedra, semicircular, amb una petita barana que a molt estirar hauria d'haver tardat, com a molt, vint dies dissenyar-la, decidir-la i executar-la, fa mesos i mesos que està encallada, i molt posiblement els que tardaran.

Veiem poca sensibilitat per als turistes que ens visiten, i per la ciutat, per qui hauria d'eser capdavanter i veure les jugades, ara ve Setmana Santa, després les Flors... la gent dels autocars plens a vessar ja fa bastants dies que es passegen per la ciutat, i molt possiblement la primera impressió que s'emporten i també l'última és «El cul de la lleona» i certament les seves escales donaven molt de joc, molta alegria, satisfaccions, fotos, moltes ganes de «retornar a Girona», feien Barri Vell, i ara tot plegat suposo que a causa de la crisi permanent de tot l'Ajuntament el més calent ho tenim a l'aigüera. Desestressem-nos. Estimem Girona. Passió per Girona.

A Anglès ens treuen les fonts

Pere Espinet Coll. Grup PAU. Anglès.

Al terme municipal d'Anglès, poble vinculat a la comarca de l'aigua, gaudim de la flor de la vida gràcies al regadiu que ens proporcionen el Ter, la riera d' Osor, els torrents de la Verneda i el Rissec, etc.

Aquest darrers dies el nostre Ajuntament ha decidit arrencar fonts emblemàtiques com la de la carretera d'Osor, la de la plaça Santa Magdalena, en ple barri antic, o la del safareig, també en l'entorn del nucli antic. Aquesta última era un punt de repòs i avituallament per a la gent que utilitza el carril bici o els veïns del poble que conreen els camps i horts de la zona. Val a dir també que molta gent mancada de recursos del poble utilitzava aquestes fonts com a punt d'avituallament. I per a més INRI darrerament han tret la del cementiri

El Grup PAU va demanar en el ple el perquè de tot això, i l'equip de govern es va limitar a dir-nos que així s'estalvia aigua.

Seria bo que entre tots féssim una reflexió, i que abans d'arrencar més fonts demanessin el parer al poble.

Indiferència culpable

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

El mateix cap de setmana en què van ser martiritzades les quatre monges, missioneres de la Caritat al Iemen, ha estat assassinat al Caire el fiscal general de l'Estat, alhora que s'han produït nous atemptats a Bagdad i a Tunísia. Al Iemen, Aràbia Saudita ha desencadenat una furiosa ofensiva contra la minoria xiïta. I enfront de tot això, a l'Occident, s'observa la mateixa actitud d'indiferència que ha provocat l'actual crisi migratòria a Europa com a conseqüència de la fugida massiva de la població civil de Síria, on la guerra compleix ja cinc anys.

En realitat totes les víctimes, les que moren i les que fugen de la violència, pateixen aquesta indiferència tantes vegades denunciada pel Papa com un dels reptes més urgents en el món actual. Per si la situació no era prou preocupant, els votants ?ale?manys castiguen a les urnes a qui de manera directa ha facilitat l'asil a emigrants. Tanta indiferència acabarem pagant-la.