El coneixement del traspàs de Mn. Josep M. Ballarín ens va entristir a tots, però de manera immediata, en el pensament col·lectiu, se'ns va projectar la seva figura i obra; el seu bon humor i intel·ligència i el seu compromís amb tres coses que estimava profundament i a les quals va dedicar abnegadament la seva vida: Déu, Catalunya i la gent.

Tots tenim moments irrepetibles, inoblidables, en el nostre àlbum de records. Un me'l va regalar ell. Es remunta al 3 de juliol de l'any 2010, el dia que vaig anar a Gósol, amb la família, per a entrevistar-lo per a Serra d'Or.

Entre anècdota i anècdota, entre broma i broma, ens va dir coses molt profundes i serioses. Em plau de reproduir-ne algunes: «No he fet política, sinó pàtria, que és una altra cosa»; «Que Déu ens salvi del ressentiment. S'ha d'oblidar i perdonar, no sols per santedat, sinó també per comoditat. Si tens rau-rau, qui ho pagues ets tu... més que no pas l'altre».

Ens va parlar repetidament d'un exercici que ell practicava sovint, el de «badar». Ens deia: «Badar és mirar, observar, deixar-se anar... És callar, trobar-se amb Déu i fer viu el silenci».

Era un home extraordinàriament culte. Des de la talaia de la seva maduresa, es quedava amb tres o quatre autors: El Dant, l'Apologia socràtica de Plató, el Hamlet, El Quixot i mossèn Cinto.

Abans d'acomiadar-nos, féu alguns tocs de pilota amb els nens; ens vam fer fotos, en algunes de les quals volgué sortir fent ganyotes i ens confessà una voluntat que, llegint les pàgines d'aquest diari, vaig saber que s'havia acomplert: «Saps que m'havia plantejat fer-me monjo de Montserrat? També hauria estat feliç. En aquell moment, però, la mare em necessitava a prop. Mira, ara revelaré una promesa que vaig fer fa molts anys, que no coneix ni el pare abat: El calze que em vaig fer jo mateix per a la primera missa, quan em mori, vull que sigui per a la Mare de Déu de Montserrat, a guarda el monestir».

Aquests últims anys molts l'hem pogut seguir gairebé cada dia gràcies als seus pensaments al Diari Digital El Matí, uns pensaments plens d'agudesa, ironia intel·ligent i saviesa. Heus ací alguns dels últims: «Rumia; no cargolis». «Ser mala persona no val la pena», «Guardeu-nos de la riota i doneu-nos la rialla»; «Una herba és un univers, un home és un món».

Mossèn Ballarín afirmava que la vida no és com te la donen sinó com te la prens. Aquests últims mesos ens ha demostrat que la mort, també.