Cartes

M. Teresa Prat. BANYOLES.

Suposo que intentar fer arribar als qui no tenen fe el sentit de la Setmana Santa pot ser difícil. Suposo que si un no es considera creient, la Setmana Santa no deixa de ser més que unes petites vacances per descansar. Suposo que paraules com desdejuni, abstinèn?cia, sacrifici, dolor, creu... són per molts termes obsolets, anacrònics, de segles enllà, lligats estretament a la figura de Jesús, i que potser per aquest sol fet, pel fet de tenir una relació amb la religió, ja no interessen.

Respectant plenament la llibertat de creences religioses, només cal que obrim els ulls i el cor com a homes, per veure que en el nostre món actual hi ha creus, o si ho preferiu reversos de la moneda de la vida: malalties, conflictes i guerres, atur, pobresa... situacions que ens vénen al damunt inesperadament, potser injustament... situacions que porten dolor; hi ha dejuni, hi ha qui passa dies sense menjar perquè en el seu estat d'indigència no té un tros de pa per ficar-se a la boca; hi ha abstinència, hi ha qui està privat d'allò més bàsic per viure... Ja ho veieu, amb ulls i cor d'home, amb fe o sense, en el nostre món actual, en la nostra vida, la creu existeix, el dejuni i l'abstinència hi són i el dolor és moltes vegades inevitable.

Intentem, aquests dies, aprofitant que tenim potser més temps lliure que de costum, reflexionar i a solidaritzar-nos, agermanar-nos, posant-nos a la pell de tots aquells que viuen la cara més amarga de la vida, compar?tint la seva la creu i el seu dolor, visitant el qui està malat o sol; abstenint-nos, deixant de fer, de tenir... més del que necessitem, renun?ciant el consumisme, evitant l'abús que sovint fem dels béns materials, per compartir-los ... vivint millor els valors que la nostra societat necessita.

Visquem, doncs, la Setmana Santa, des de la vessant més espiritual o des de la més humana, tant se val: visquem-la!

«La legión» vs els trabucaires

Joan Boronat Lecha. blanes.

Com que tota manifestació festiva, a part de servir perquè la gent s'ho passi bé, tam?bé serveix per omplir la caixa dels comer?ços i locals de restauració dels pobles organitzadors, no és d'estranyar que en alguns pobles s'organitzin tot tipus de fires; medievals, a Castelló d'Empuries o Lloret de Mar; de «moros i cristians», al País Valencià; iberoromana, a Cabrera de Mar; de la guerra del francès, a Girona; etc.; amb les seves corresponents batalles entre uns bàndols i altres, naturalment, teatralitzades, i ningú pren mal perquè les parts es posen d'acord per repartir-se les victòries.

Ara s'estan posant de moda les desfilades de la legión. A qui li agradin les desfilades militars, s'emocionarà veient-los desfilar, sobretot si ho fan amb la cabra i a les cent seixanta passes per minut reglamentàries, com els legionaris de veritat. Però només són gent disfressada, com els de les fires medie?vals o iberoromanes; possiblement la majo?ria ni són exlegionaris.

Com ja vaig manifestar en una carta a a?quest diari (27-11-14) «A mi la Legión», com ho certifica la meva cartilla militar, jo era un dels tres-cents legionaris fent instrucció, l'abril de 1970, als quals el comandant es va dirigir per demanar voluntaris per anar al Sàhara amb possibilitat de combatre; en aquella ocasió vam deixar l'esperit legionari a l'alçada del betum, només s'hi va apuntar un voluntari.

Si la intenció d'aquests suposats exlegionaris és espantar els catalans, l'única cosa que aconseguiran és fer el ridícul. Potser en un futur, quan Catalunya sigui independent, ens vindrà de gust, recordant el passat, organitzar enfrontaments teatralitzats entre la legión, emulant els colons espanyolistes, versus els trabucaires, en representació dels catalans.

Carta oberta al company Tomàs

julià morales I RAMÍREZ. SANTA CRISTINA D'ARO.

Tots i cadascun dels companys i voluntaris del Banc d'Aliments i de Càritas ens sentim honorats i contents i amb més ganes de ser generosos i solidaris amb el més desfavorits, després que el company Tomàs hagi rebut el premi «3 de Març» de l'Ajuntament de Salt i diverses institucions de la vida per la seva tasca diària de treballs solidaris i entrega amb els pobres de Salt, Girona i província.

En Tomàs és una excepció del voluntariat, tothom el coneix com a l'home del NO perquè mai diu que no quan és una feina d'ajuda als més necessitats. En Tomàs quan ha de fer un servei no mira l'hora, ni dissabtes, ni diumenges ni festes de guardar.

És generós, voluntariós i solidari i no es cansa mai. És un exemple d'estima i coratge per joves i grans i treballar al seu costat t'omple i t'honora. A la pregunta del perquè dedica tant de temps als més desfavorits en Tomàs va respondre:

«Us asseguro que donar és més gratificant que rebre i l'amor i el servei pels altres manté el cor esponjós i no hi ha millor nòmina».

I continua dient: «Els valors com la generositat, la solidaritat i la compassió no els hem d'oblidar mai».

Que Déu et doni salut i llarga vida, company.