Tornen les pors

23.03.2016 | 07:23
Tornen les pors

Els atemptats de Brussel·les ens emplacen davant les pors que provoca el terrorisme, en aquest cas, desfermat per fanàtics islàmics, que en el suposat nom d'una religió, que és compartir un ideal humà en pau i comunitat, infringeixen dolor i mort amb una facilitat que esgarrifa. Brussel·les durant anys s'ha beneficiat de ser la capital més important de les institucions europees, i ocupant un espai central dins la Unió, les autoritats belgues no s'han preocupat gaire del creixement d'un nucli radical en la comunitat musulmana pacífica.
La incapacitat per localitzar el cervell dels atemptats de París, Salah Abdeslam, que ha estat en llibertat durant mesos després dels atemptats a la capital francesa, ens emplaça davant les limitacions d'un país a on, fins fa poc, no es podia detenir ningú de matinada per no pertorbar el descans dels veïns, i té sis serveis d'intel·ligència diferents. Coordinar això no és difícil; és un miracle. Els atemptats cerquen infringir terror i malestar en la població. Els atemptats de París van fer que la capital francesa, una de les urbs més turístiques del món, perdés un 20% del turisme i que es recuperi lentament. Fer esclatar bombes, o matar a trets gent indefensa, és un perill real i difícil d'evitar, sobretot des de que grups radicals com el Daesh volen exportar el terror a Europa perquè la guerra a casa seva no els va bé. Els atemptats cohesionen les societats atacades, perquè palesen fins a quin punt les ments fanàtiques es comporten amb una radicalitat salvatge i cerquen la confrontació. L'Europa unida s'enfronta a l'arribada contínua, hi ha 50.000 persones, aparcades, literalment, a Grècia, per trobar el seu somni particular, de persones de l'Orient Proper. Milers d'ells són refugiats que fugen de la guerra de Síria, d'altres són afganesos, pakistanesos, iraquians o bengalís que es busquen la vida i a qui les màfies converteixen en diners en moviment: els venen un somni de prosperitat i fan milers de quilòmetres cercant el paradís alemany o suec. El drama dels refugiats és complex, perquè arriba a societats en crisi i a on l'afluència massiva d'estrangers pot danyar el benestar i donar ales a l'extrema dreta. Per això a Alemanya s'apugen les pensions com mai s'han apujat en els darrers 20 anys. Just quan una formació xenòfoba com Aliança per Alemanya, ha tingut uns bons resultats en les eleccions dels länder, sobretot en zones rurals. L'Aliança va néixer per protestar quan Alemanya volia ajudar a pagar a Grècia el rescat econòmic, la Grècia que compra productes alemanys i contribueix a la prosperitat alemanya. De la mateixa manera, països avançats com Austràlia o Canadà, tenen polítiques migratòries restrictives, i no per això són menys avançats. A vegades el bonisme amaga tant de desconeixement de la realitat, com les postures xenòfobes que, no ho oblidin, són l'origen dels feixismes que van arruïnar la vella Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema