Internet, la condemnada xarxa, que ens ha canviat la vida (i ho seguirà fent); que tot ho veu i tot ho sap; que tot ho troba (Google, el Gran Germà) i tot ho explica. Internet, que té un inventor, Tim Berners-Lees (paridor de la web) i un pare, Vinton G. Cerf (i això no ho té tothom). Res no és tan magnífic ni màgic com la xarxa: enlloc més es poden comprar tantes coses; ni visitar tants indrets; ni llegir tants diaris de franc, ni reservar-hi tants vols d'avió i nits d'hotels. És tan (perdó) collonuda, que la podem dur a la butxaca i la podem obrir sempre que ens ve de gust (o gairebé sempre, amb el permís de la cobertura). Un parell de «clics» i... patapam! Ja tenim allò que buscàvem, abracadabra! Internet és el que Eldorado representava per als conqueridos espanyols d'Amèrica (una font de diners, un paradís, un tresor); és el Shangri-la de l'Himàlia (que un dia va imaginar i va descriure James Hilton a Els horitzons perduts) de la realitat virtual; és la bomba. A la xarxa, la imaginació no coneix límits. Hom pot ser-hi un influencer; una celebrity; un trending topic. I un fake, hom hi pot ser un fake (un frau, un venedor de fum). Servidor n'és, de fake, a la web, molt a pesar meu (i els demano disculpes per fer servir la primera persona del singular, reservat per a les grans plomes i no pas per aprenents de lletra, però en aquest cas resulta peremptori). Segons la Internet Movie Database (Imdb), el directori de les estrelles i dels aspirants a famosos, sóc «un actor, conegut (!) per Murieron por encima de sus posibilidades», la pel·lícula menys assenyada de l'arrauxat Isaki Lacuesta. Ja puc actualitzar el perfil de Linkedin i ja em puc buscar un agent. Càmeres, aquí em teniu: a internet. I tot gràcies a l'aparició fugaç en el manicomi fictici (o potser no ho era tant) on em va tancar l'Isaki una estona.
