Twitter va ser útil per guanyar temps -i no per perdre'l- diumenge passat. Explicava el Telenotícies l'accident d'autocar de les estudiants d'Erasmus a Tarragona. Quan va arribar aquest moment informatiu de condol dels líders polítics -ara mitja dotzena- van evitar el reguitzell d'obvietats de sessió vermut amb celles circumflexes i afligides, varen posar uns pantallassos dels seus comptes de Twitter i va prosseguir la informació sense robar-nos més minuts veient algú aprofitar la desgràcia aliena per a la promoció pròpia. És possible que algun periodista hagi de justificar millor la seva jornada dominical però vam guanyar-hi tots com a espectadors i ciutadans. Caldria treure fins i tot aquests missatges antinoticiosos i treure només el tweets del líder que escrivís alguna cosa impropia.
Twitter compleix 10 anys deixant anar missatges curts. La majoria per perdre temps. Així era el 2009 quan Pear Analytics, empresa texana d'investigació de mercat, va analitzar 2.000 tuits (nord-americans i en anglès) durant dues setmanes d'agost: el 40% eren xerrameca; el 38%, converses; el 9%, retuits (equivalents a quanta raó o a mira quina ximpleria em van enviar); el 5%, autopromoció i dues parts de 4% eren missatges brossa i notícies. Twitter ha facilitat que per la boca morin peixos que saben equivocar-se en poc espai i, sobretot, en poc temps. És possible que hagi ensenyat a dir alguna cosa important en menys paraules; el que és segur és que ha fet figures de cop i estrelles de polzes bojos. Com la resta dels mitjans de comunicació que donen veu a particulars, ofereix oportunitats molt més grans a twittstars que es mouen amb soltesa en els mitjans tradicionals. Aquest fenomen s'accentua cada vegada més perquè no som ningú. El que calgui dir de menys de 140 caràcters és el de menys.
