Cara i creu de Girona

Joan Pi i Ventós.

Confesso que sóc un interessat en l´estadística social. Concreto. Mentre camino per carrers de Girona, observo, i procuro, treure conseqüències del que vaig veient. A Girona, suposo com a molts llocs, la cara i la creu socials són evidents. Cara i creu en espais i temps. L´interès turístic de la nostra ciutat ha anat creixent amb el temps. Espais de reclam: el Barri Vell, el Call Jueu... la Girona monumental. No cal dir que hi ha algun factor humà que ha influït en aquesta evolució. Constato, com a cara, El Celler de can Roca. I la creu? En el sector del c/Pierre Vilar, en la part més allunyada de l´estació, hi ha un «pòrtic municipal amb columnes», res a veure amb els admirats claustres religiosos, «pòrtic» que presenta una deixadesa, brutícia i manca d´atenció molt acusades. Si es neteja, rarament, no es controla l´ús que alguns desaprensius en fan, bo i llençant a terra tota classe de deixalles. Cara: passant pel c/de la Creu dues notes de mèrit. Una «agent cívic» escoltava molt atentament alguna observació que li feien dues persones grans assegudes en un banc. En acabar la conversa, un altre exemple de cara: «Gràcies», contesta l´agent. I segueixo. Un gros plàstic senyorejava per la vorera del carrer. Una senyora s´ha ajupit, l´ha collit i l´ha tirat a la paperera. La creu: m´he descomptat, quan volia saber quantes burilles hi havia en aquella vorera. En comentar aquest extrem a la senyora, bona amiga meva, li dic: «Et felicito. Eh que no fumes?». «Sí que ho faig, però no llenço les burilles a terra. Caldria que hi hagués algun "recipient" apropiat per apagar la cigarreta i dipositar-la». Última cara, n´hi hauria moltes a dir: passant pel pont de Fontajau, m´he trobat amb quatre ciclistes. Tres d´ells passaven pel lloc destinat a la seva circulació. Un d´aquests, una jove amb la jaqueta groga distintiva de la seva ocupació. El quart circulava per la vorera i per la seva esquerra. Creu: les imprudències. Reflexió: amb jaqueta groga hi ha tres tipus de funcionaris municipals: policies, agents cívics i ­controladors. Observació de carrer: escassíssims policies, pocs agents cívics i molts controladors. Conclusió: atendre amb cura, en espais i temps, Girona. No és suficient fer una feina. Cal, a més, fer-la bé.

La política a la deriva

inés blanch molina. olot.

Tinc disset anys, una edat suficientment madura per començar a entendre el que passa al meu país, tot i així, em veig incapaç de comprendre com els polítics, les persones considerades les més preparades per dur a terme el seu càrrec, resulten ser-ho cada cop menys a Espanya. Segons el meu parer, tant els professors com els polítics haurien de ser les persones més preparades de la societat, ja que d´elles depèn el seu bon funcionament i futur, tot i que això no és el que passa actualment. Quan un polític no fa la seva feina correctament, això repercuteix de forma negativa en molts altres polítics i sobretot en la massa més nombrosa i important de la societat, els ciutadans.

En aquests moments, dins l´Estat espanyol existeix una gran manca de valors com ara: el treball, la lleialtat, l´esforç. Fins que aquests valors no estiguin establerts dins la massa política, la corrupció i la malversació seguiran sortint cada dia a les notícies, i d´aquesta manera, el país continuarà com aquests últims anys, seguirà sent una visió de misèria i corrupció dins d´una Europa que cada cop es desenvolupa més en tots els aspectes.

Acollir el diferent

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Sembla que parlar del diferent a nosaltres estigui de moda a causa de tot el que està passant amb l´immens problema dels immigrants. Però recordeu, els que em llegiu, que el gran escriptor català Foix deia: «Durs al treball, per terra endins/solquen el pla que volem ­lliure/oberts a tots,viure i conviure».

Catalunya sempre ha estat terra d´acollida. Personalment conec moltes famílies que vingueren a Catalunya després de la guerra i s´establiren, treballaren fort com demana en Foix i ara una immensa majoria estan perfectament integrats a la nostra petita però bella terra. Fins i tot, ho hem sentit al Parlament, i a més a més en conec molts que se senten més catalans que molts nascuts aquí. Llavors no entenc per què el Govern central (a més, en funcions!) posa el crit al cel quan el Govern català ofereix acollida a tota aquesta gent que pateixen gana, fred i un llarg etc. de sofriments.

Mireu, he calculat que si cada poble d´Europa, i quan dic cada poble no n´excloc cap, acollís refugiats, no en tocarien gaire més que dues famílies per poble, vila ciutat...

Ara s´hi hauria d´implicar tot Europa, però de veritat no es poden acollir dues famílies si el repartiment es fa equitativament? Han de tornar a Turquia, on cada dos per tres hi ha atemptats i cap garantia d´una acollida digna? Potser que s´ho facin mirar tots aquets mandamás que només miren per ells i la seva butxaca. Ja estem veient qui triomfa als EUA, aquest senyor Trump que pensa expulsar o eliminar, com feren amb els pobres indis ara reduïts a reserves, tots els diferents a ells, per tal de viure esplèndidament i sense «noses» com si fossin «els reis del món». Europa, EUA i tots els països dits civilitzats han perdut el cor i l´ètica.