Que ens matin no és a les nostres mans. No hem de tenir por. Perquè matar és fàcil. Ho intuïa des de l'atemptat de l'Hipercor, però ho sé amb certesa des que ETA va matar Miguel Ángel Blanco. Dos trets al clatell i ja era mort. I milions de veus no vam poder fer res. Hi ha qui té interès que s'estengui la por. Elucubren sobre una gihad per tot el planeta, finançada vés a saber per qui; els experts parlen d'armes d'alta tecnologia fetes a casa amb precisió de rellotger... Si tants recursos tenen, com és que els terroristes van anar en taxi fins a l'aeroport de Brussel·les? Per què es van deixar a casa una de les bombes ja preparades? Si els terroristes maten, no és per la seva impecable organització, ni per les seves creences. És perquè és fàcil.La por és una forma també de violència. Qui estén la por, ens impedeix avançar. Per això, precisament, no és bo viure en la permanent autodefensa i cada dia combatem la delinqüència des de la prevenció, la planificació i reduint desigualtats. No cal ni prendre'ns la justícia pel nostre compte ni fer créixer llegendes malèfiques. Encara que matar sigui tan fàcil com agafar un taxi, per viure sense por, no ens calen més guerres.
