Ciberfetitxisme digital

"Som molts els ciutadans interessats en les noves tecnologies i els seus efectes alienadors i deshumanitzadors, especialment ens preocupen els atacs tècnics llibertaris de Silicon Valley"

29.03.2016 | 08:52

Umberto Eco, en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Torí: quan acusava les xarxes socials d'haver generat una generació d'imbècils, on tothom té el mateix dret de paraula, tant si ets premi Nobel com analfabet.

No fa vida en comú davant dels aparadors. Tampoc digital. El ciberfetitxisme es basa en l'aparença d'abundància, ha ridiculitzat el problema en desvincular el consumisme de la compravenda: a Internet el consumisme s'ha mostrat com una força històricament devastadora, ja que avui hom pot accedir a l'alienació consumista fins i tot sense el mitjà del diner. Això ens duu a criticar que en l'era del capitalisme de casino és dificil mantenir la confiança en el poder social del lliure mercat, Internet ens ofereix una alternativa molt oportuna, ningú pot creure que un amic de Facebook o un seguidor de Twitter sigui el mateix que una veritable amistat.

Coincidint amb M. Lanier en què la moda de la connectivitat a les xarxes socials i la cultura compartida han donat lloc a una exaltació de la dinàmica de masses profundament negativa, més a prop dels malsons reaccionaris d'Ortega y Gasset que a un nou comunitarisme solidari i progressista.

Un cop més recomano un llibre de l'editorial Capitan Swing, un sensacional assaig titulat Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital, de César Rendueles, doctor en filosofia, professor de la Universitat Complutense de Madrid. A més també m'ha arribat a les mans un article seu publicat a la revista La Maleta, dirigida per J. Ramoneda. Som molts els ciutadans interessats en les noves tecnologies i els seus efectes alienadors i deshumanitzadors, especialment ens preocupen els atacs tècnics llibertaris de Silicon Valley, perquè molts europeus són incapaços de percebre l'estratègia monopolistica dels nous intermediaris com Amazon, Google, Facebook o Microsoft i ?abracen els seus serveis sense dubtar-ho. On és la nostra intel·ligència digital es pregunta el professor Rendueles, on són els intel·?lec?tuals públics que han crescut a Internet? L'aspecte de la privacitat, vulnerada per l'arribada de hackers i els escàndols derivats de les contínues filtracions de secrets. En sobren periodistes sensacionalistes i ens manquen pensadors que no sols dominin els aspectes tècnics, sinó que tinguin grans coneixements d'economia política de la xarxa, per debatre en confiança.

I en la nostra recerca de nous pensadors crítics davant les noves tècniques del poder del capitalisme neoliberal, he pogut llegir Psicopolítica de B. Chul Han, filòsof coreà, resident a Berlin, autor de moda arreu del món per les seves innovadores anàlisis de la postmodernitat tecnològico-consumista occidental. La Psicopolítica es serveis del Big Data, estadística d'empoderaments socials, com un Big Brother digital.

Les empreses informàtiques s'apoderen de la informació que els individus entreguen de forma efusiva i voluntària. B. Chul Han que ens dirigim cap al registre total de les nostres vides, avui es registra cada clic que fem al buscador, tot el que passa per la xarxa és observat i registrat. Per tant l'expressió lliure i la hipercomunicació ens porten cap a un nou totalitarisme digital, on les multinacionals que vigilen i controlen el trànsit d'informació poden manipular-nos de forma quasi il·limitada al servei dels interessos econòmics i polítics del neoliberalisme. Per tant, avui el més revolucionari i singular és no seguir les noves modes tecnològiques digitals: passar dels cotxes, dels telèfons mòbils, dels ordinadors, dels televisorsÉ i en canvi llegir més diaris, revistes, i llibres. I sobretot parlar amb la gent i participar en xerrades, debats, festes, manifestacions i protestes reivindicatives de tota mena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema