Aquest serà el darrer mes. O els partits es posen d'acord o caldrà convocar unes altres eleccions. Serà el fracàs de la política. Els ciutadans ja es mani?festaren el proppassat mes de desembre. Van demanar a les urnes un nou estil i unes noves majories. El missatge era clar: formacions polítiques de diferent ideologia haurien de governar conjuntament. Però fins ara, només PSOE i Ciutadans sembla que han entès el missatge. Malgrat tot, els de Rivera ja han dit que si Sánchez convenç Podem, ells es retiren del pacte.
Tot plegat, un jeroglífic. Però al llarg d'aquests propers dies, s'hi ha afegit un nou element. Les enques?tes publicades per a diferents mitjans pronostiquen una forta patacada per a Pablo Iglesias, la qual cosa li podria fer canviar l'estratègia. A més a més, té molts problemes de cohesió interna i el partit se li pot esberlar en qualsevol moment. En aquests circumstàncies, no seria d'estranyar que busqués una entesa que fins ara semblava molt llunyana.
Però Sánchez no ho té fàcil. Si pacta amb Ciutadans els núme?ros no li surten. I si ho fa amb Podem, necessita l'abstenció dels grups parlamentaris independen?tis?tes, la qual cosa podria significar el principi de la fi del PSOE. Sectors socialistes no admetrien mai que es posés en dubte la unitat d'Espanya. Els barons encetarien una guerra interna que possiblement fracturaria el partit. I si amb això no n'hi hagués prou, cal afegir que la cadira del secretari gene?ral la vol la presidenta de la Junta d'Andalusia.
Si Podem acusa ja discrepàn?cies entre els seus dirigents, que li han fet perdre pistonada, al PSOE li passa exactament el mateix. La reunió entre Sánchez i Iglesias serà entre dos líders qüestionats i en hores baixes, malgrat que el primer ha superat un escull tan complicat com ser el cap de llista socia?lista que pitjors resultats ha aconse?guit. Amb un bagatge menys dolent que el seu, Almunia i Rubalcaba van dimitir.
I tot aquest panorama se'l mira des de la barrera Mariano Rajoy, que ha protagonitzat el paper de la trista figura. Continua amb més que pena que glòria en funcions, sense aconseguir la complicitat de ningú. És un personatge caducat i incapaç d'encetar les noves polítiques que la societat demana.
Amb un PP malmès pels casos de corrupció a Madrid i València, és incapaç de donar pas a una nova fornada de dirigents que jubilin de l'escena pública els Bàrcenas, Barberà, Rato, CampsAguirre de torn. Ja s'han escoltat algunes veus aïllades que demanen el relleu del president, però Rajoy no es dóna per al·ludit. Espera unes noves eleccions quan sap que totes les enquestes li donen pitjors resultats que el 20-D. Des d'alguns mitjans afins com La Razón aposten per un pacte PP-Ciutadans, si l'ascens dels de Rivera es confirmés i passés dels quaranta escons actuals a una seixantena. Però compte que fa tres mesos ja es deia que Ciutadans faria millors resultats que els assolits en realitat.
Un mes de coll per negociar. Entrem ja a la recta final i si es convoquen noves eleccions, molts electors tindran tot el dret del món de canviar el seu vot. Els polítics han de resoldre els problemes i no originar-ne més. I en aquest sentit els grans protagonistes són Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera. Ara tothom pot avaluar com s'han comportat aquests senyors aquests darrers mesos. De ben segur, un parell rebran un càstig important. I sota el meu punt de vista se'l mereixen.
